Després d’exercir com a infermera quirúrgica a l’Hospital Clínic i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, l’any 2000 la Lucia Alcaraz va
començar a fer de llevadora tant en l’àmbit hospitalari com en el domiciliari. Fa uns anys va impulsar, juntament amb altres companyes,
el projecte ‘Néixer a casa’ (neixeracasa.com) amb l’objectiu d’acompanyar les dones en procés de part perquè visquin l’experiència plenament, amb dignitat i respecte. A més, és membre de l’Associació de Llevadores de Part a Casa de Catalunya.

En els anys que porteu actives, heu experimentat un augment de demandes de dones que volen parir a casa?

Sí. A Catalunya hi ha hagut un petit repunt aquests anys però no existeixen registres fiables dels parts planificats a casa. La sensació de les llevadores de part a casa és que hi ha més demanda i també més professionals que ofereixen el servei.

Per quines raons creus que passa?

Les raons són diverses. Per una banda, la inclusió del part a casa com a part d’un estil de vida saludable i en consonància amb els valors de les famílies (com està passant també amb l’educació), el part vist com una experiència vital que pertany a l’àmbit privat i íntim, no com una malaltia que ha de ser tractada a l’hospital. Per altra banda, experiències traumàtiques en anteriors parts fan que algunes dones escullin parir a casa. També el fet que quantes més dones pareixen a casa i més professionals atenen, el part a casa es va normalitzant. I per acabar, però no menys important, els professionals sanitaris, independentment de l’àmbit on treballem, no podem ignorar la creixent evidència científica que dóna suport al part domiciliari i, ara que la informació vola d’un lloc a l’altre del món a gran velocitat, coneixem altres països del nostre entorn on hi ha un recolzament institucional al part a casa.

En països com Holanda, Regne Unit, Canadà o Austràlia les dones poden optar per donar a llum a casa a càrrec del sistema. Aquí, és un servei privat que han de costejar les famílies. Des de les institucions i la societat, el part a casa és una opció prou reconeguda al nostre país?

Estem en camí que ho sigui. En els darrers cinc anys hem viscut una obertura tant per part dels professionals que treballen als hospitals com del Departament de Salut. De fet, s’ha creat un grup de treball multidisciplinari per “ordenar” el part a casa. Aviat tindrem la segona reunió.

En el procés del part, en quin moment comença i acaba la vostra atenció i quin és el vostre paper?

En un part normal, independentment del lloc on esdevingui, hi hauria d’haver una llevadora com a mínim que rebés la dona i l’atengués durant tot el procés. A casa, l’atenció comença quan la dona té els primers indicis que està començant el treball de part (trencar aigües, sentir contraccions, canvis emocionals, entre d’altres). Aquesta primera part normalment no requereix de presència de les llevadores però sí de suport via telèfon, WhatsApp o la forma que la dona/família i les llevadores hagin pactat. Quan el treball de part està instaurat o la dona ens necessita, les llevadores anem al domicili amb tot el material necessari pel part, inclosa la piscina de parts, i acompanyem el procés sense interferir. Cada llevadora porta a la seva “motxilla” eines que pot fer servir durant l’acompanyament: massatge, acupuntura, aromateràpia… però sovint la dona no necessita res més que l’acompanyin professionals que confien en ella i en la seva capacitat innata de parir i sentir que té el “control” sobre el seu procés i que ningú farà res que ella no vulgui. El part pot ser llarg o curt, nosaltres acompanyem fins al naixement i durant les primeres hores postpart. Durant el part, vigilem que la mare estigui confortable, que vagi menjant o bevent, monitoritzem les constants vitals, suggerim posicions (en cas de necessitat) i enregistrem tot allò que observem i fem. En relació al bebè, auscultem el batec fetal amb un doppler amb més o menys freqüència en relació al moment del part, i observem els signes en la mare que ens indiquen que el part avança i que el bebè es mou (canvi en la percepció de la contracció, sensació de pressió que va augmentant progressivament de la bufeta al recte i després a la vagina, entre d’altres). En cas de necessitat, ens ajudem de tactes vaginals per valorar la progressió de la dilatació i el descens de la criatura. Si algun dels signes vitals de mare o criatura no estan dins de la normalitat o el part no progressa, acompanyem la mare i la família a l’hospital segons el pla de trasllat establert i consensuat durant l’embaràs. En alguns casos, acompanyem també a l’hospital fins al naixement del bebè.

Quin és el mite que heu de desmentir més sovint a les usuàries que ateneu?

Que per parir a casa cal una ambulància a la porta!

Podries explicar-nos alguna anècdota o situació que hagi estat significativa per tu al llarg d’aquests anys de dedicació?

N’hi ha moltes… parts als que no hem arribat les llevadores i els ha assistit el pare de la criatura, trobar-te als veïns al replà de l’escala espantats i pensant que els crits de la mare eren què sé jo, o els mossos d’esquadra picant a la porta del domicili perquè un veí els havia trucat – ens ha passat més d’un cop.

Similar Posts