El Lluís i la Laia són dos veïns d’Hospitalet que s’enfronten a un cas repressiu per participar en una manifestació el març del 2018. Tot i que ara viuen a l’Hospitalet, són de família de Sants i han viscut tota la seva joventut al nostre barri. Encara porten els seus fills a escoles del barri.

El Lluís i la Laia que s’enfronten a 6 i 2 anys de presó respectivament

Bon dia Lluís i Laia. Com us vau veure immersos en la repressió?

L: Tot va començar el dia que van detenir al Puigdemont, el 25 de març crec, en la concentració que es va fer a la delegació del govern. Vam estar allà un munt d’hores, fins que ja vam estar cansats de ser-hi. Just en aquell moment van començar les càrregues policials. Vam intentar reagrupar-nos amb les companyes amb les quals havíem anat però en veure que era molt complicat, i després de donar algunes voltes, vam decidir marxar els dos sols.

A Passeig de Gràcia amb Gran Via ens vam aturar per veure si tornàvem amb metro o de quina manera. En aquell moment uns policies de paisà ens van identificar. Vam preguntar quin era el motiu, perquè ja estàvem molt lluny de la concentració. Ens van dir que havíem participat en accions violentes a la manifestació i que ja rebríem la notificació.

LL: A mi em van registren i em diuen que he llençat una ampolla contra el cordó policial i que ella ha mogut un contenidor tota sola. Ens vam quedar força sorpresos, evidentment allò que deien era mentida.

LL: Al cap d’una setmana o una cosa així es van presentar els mossos a casa. En aquell moment no hi érem i estava la nostra filla gran (17 anys) sola, que no els va obrir, ja que ja l’havíem avisat del que ens havia passat. Van tornar al cap d’unes hores que ja havíem tornat a casa i vam agafar la notificació on ens citaven per declarar al cap d’una setmana a la comissaria dels mossos de l’Hospitalet.

Perquè creieu que us identifiquen just a vosaltres?

L: Abans d’anar a declarar a comissaria és quan es produeix la detenció de la Tamara, la fugida l’Adri i l’operació contra els CDR. Comencem a veure que es comença la repressió contra gent anònima i ens comencem a preocupar, ja que entenem que comencen a perseguir a qualsevol persona.

Que feu després que us arribi la citació?

L: Vam parlar amb advocats que ens van recomanar presentar-nos voluntàriament per evitar la detenció. També vam acudir a l’assemblea del CDR de l’Hospitalet i es va decidir fer una concentració per denunciar del cas. Quan vam arribar els mossos havien muntat tot un fort dispositiu d’antiavalots totalment desproporcionat que ens va deixar molt sorpresos.

LL: L’advocada ens va dir que dins de la comissaria estava la policia nacional. Es veu que això va provocar molt malestar en els mossos, estàvem en ple 155. Ens vam témer que ens poguessin detenir. Però estaven allà per intentar identificar a la gent que vingués a la concentració.

L: Ens vam acollir al dret a no declarar i va ser aleshores que ens vam assabentar que va ser la Guàrdia Urbana de Barcelona la que ens va fer el seguiment, la que ens va identificar i denunciar.

Quines proves tenen cap a vosaltres?

LL: Cap. En el moment de declarar els mossos ens van dir que hi havia moltes imatges d’aquell dia i que en quant anessin investigant s’anirien afegint. Ens van citar per declarar al jutjat d’instrucció a cap d’un mes. Vam declarar davant d’un funcionari perquè la jutgessa no hi era. Allà se’ns informa que del que se’ns acusa i ens mostren l’informe. En aquest no surt cap imatge ni referència a nosaltres, sinó que els mossos el que fan és contextualitzar el va passar en aquella concentració, segons ells convocada per la CUP i ARRAN.

L: També ens assabentem que hi ha una causa general on situen el nostre cas. No se’ns aporta més informació més.

Amb quina sensació vau sortir del jutjat?

L: Força més tranquil·litzats, l’advocada ens va comentar que el més probable era l’arxivament doncs no hi havia cap prova contra nosaltres i no s’aguantava per enlloc. Però després se’ns va comunicar que el mateix dia la jutgessa va tancar la instrucció i enviava el cas a judici.

Esteu doncs esperant l’arribada del judici?

L: Sí, tenim data pel juny, està ja molt imminent.

Quines penes us demanen en aquest?

LL: A mi em demanen 6 anys de presó, 4 per atemptat contra l’autoritat i 2 per desordres públics. A l’atemptat li afegeixen un agreujant per haver llençat una ampolla que consideren una arma. A ella (Laia) li demanen 2 anys per desordres públics. També hi afegeixen agreujant al produir-se en un “ambient tumultuari”. Quan envien el cas a judici és el primer cop que ens informen que ens enfrontem a un delicte d’atemptat contra l’autoritat.

Perquè creieu que han creat aquest cas contra vosaltres?

LL: Jo tinc la sensació que en mig del 155 la jutgessa va voler tirar-ho endavant i no quedar com que no perseguia aquests actes i a la vegada treure-s’ho de sobre ràpid. Crec, que si van contra nosaltres, és precisament perquè no som ningú. És un tòpic però volen fer arribar la por a tot arreu. La voluntat és que la repressió arribi a tot arreu. Van ampliant el perfil de persona a reprimir, ja no només és el jovent sinó fer veure que també pot ser castigat pares i mares de família o qualsevol que es mobilitzi.

L: És molt curiosa la desproporció en el nostre cas i creiem que és per arribar també al perfil de gent més gran que es mobilitza, que sapiga que la repressió no els és immune.

Quines accions heu dut a terme per denunciar el vostre cas?

L: Primer informar el nostre entorn i al CDR, on havíem participat l’1 d’octubre. Hem creat un grup de suport on hem aglutinat a molta gent diversa, des de l’Hospitalet a Sants, gent de diferents partits polítics. I estem realitzant diferents actes per difondre el cas.

Com ús ha afectat més a escala personal?

LL: Doncs és una llosa que portes a sobre. Et condiciona tot el dia i no pots deixar de pensar. Hi ha dies que estàs optimista i penses que no té sentit i ha d’acabar bé per força, però altres que veus com està tot de malament i que els hi dóna igual ficar algú 6 anys a la presó perquè sí. Té un desgast emocional important que malgrat tot estem disposats a assumir-ho. A més també repercuteix al teu entorn

L: ja portem un any amb moments d’angoixa i incertesa. Et sents vulnerable davant d’una justícia que no ens dóna cap seguretat. Objectivament ens haurien d’absoldre però no podem confiar en el sistema judicial. Afrontem el futur amb angoixa. Un dels nostres fills començarà l’institut i l’altre la universitat i no saber amb seguretat si les nostres vides poden canviar de forma tan radical, és una càrrega. Malgrat tot crec que ho portem relativament bé. Fins ara ho hem anat superant tot.

Voleu afegir alguna cosa més?

L: Des del grup de suport volem traslladar que nosaltres som un cas més en un mar de repressió. No som un cas aïllat sinó que hi ha una repressió molt forta que ja afecta moltíssima gent com nosaltres.

LL: Hi ha casos de repressió que tenen molta transcendència perquè afecten gent coneguda i altres que es mantenen anònims. Nosaltres seríem de la gent anònima. També volem ressaltar que nosaltres estem represaliats per una actuació de la Guàrdia Urbana que estava fent una actuació de contrainformació. Aquesta depèn de l’Ajuntament de Barcelona i ens agradaria saber quina responsabilitat tenen en això. Si l’ajuntament dóna aquestes ordres o que no controlen als seus funcionaris en el temps del 155.

Similar Posts