L’habitatge és un dret bàsic de totes les persones. Per desgràcia però, existeix la concepció de l’habitatge com a un bé especulatiu que, lluny d’acomplir la seva funció social, acaba satisfent interessos econòmics particulars impedint d’aquesta manera que hi hagi un accés lliure a un habitatge digne per a una gran part de la societat, especialment els col·lectius més vulnerables. Per a poder lluitar contra aquesta especulació i situació d’emergència, l’administració no solament ha d’atendre les persones amb ajuts i serveis específics o incrementar el parc públic d’habitatges sinó que ha d’apostar per una alternativa al model actual com la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús o cohabitatge.

Al febrer una protesta als solar de Can Batlló que donen al carrer Constitució demanava la cessió per habitatge cooperatiu

El cohabitatge permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o arrendadors, per un termini ampli (de 50 a 100 anys) i a un preu inferior al del mercat. És una opció alternativa a la mercantilització que implica un canvi de mentalitat, passar de l’individualisme a la col·lectivitat.

El model consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament o d’un propietari privat, d’una finca, un solar o un edifici en desús en què la cooperativa pugui construir. Els socis dipositen una entrada i paguen mensualment una quota per l’ús del seu habitatge. Poden disposar de l’habitatge de per vida, encara que no en seran mai els propietaris: la propietat pertany a la cooperativa. Els projectes han de preveure criteris ambientals estrictes, una quantitat significativa d’espais que promoguin la vida en comunitat, l’ús compartit d’infraestructures bàsiques i la corresponsabilitat dels usuaris en la gestió.

D’aquesta forma comença a obrir-se camí al barri una fórmula innovadora com a alternativa al lloguer o a la compra.

El primer exemple ja el podem trobar a través de la cooperativa La Borda, la qual ja ha estrenat la primera promoció de pisos de nova construcció en règim de cessió d’ús al carrer de la Constitució. L’Ajuntament va cedir a l’entitat la gestió del terreny durant 75 anys per a construir-hi un model de veïnatge completament diferent del que estem acostumats al fomentar l’ús dels espais comunitaris per davant de les zones d’ús privat o individual; per exemple, els pisos no disposen de rentadora perquè n’hi ha de comunitàries a la primera planta  D’aquesta forma, es pot guanyar espai a casa de cada inquilí al disposar de certs espais comuns. L’objectiu és, crear espais de trobada amb les persones que viuen a l’edifici.

El passat 29 de març, el ple de l’Ajuntament va debatre i votar la cessió de diferents solars d’arreu de la ciutat per destinar-los a construir habitatge de protecció oficial o cooperatiu. Al barri es van aprovar finques a la zona de la Farga i de Can Batlló per a projectes de cohabitatge. El projecte de La Farga ha sigut una reivindicació veïnal des de fa anys. Els edificis de Rossend Arús 36 i 38 van ser desallotjats aproximadament fa una dècada i durant tot aquest temps han estat “buits” per a la propietat. Membres de la Comissió de Festes i de l’Hortet de la Farga juntament amb la cooperativa d’habitatges en cessió d’ús Sostre Cívic van començar un treball conjunt per garantir la continuïtat de l’activitat comunitària de la Comissió de Festes i de l’Hortet i, alhora, poder transformar-ho en un projecte integral, incorporant els habitatges cooperatius i un espai per afavorir el consum responsable, com és l’Economat Social.

Juntament amb l’aprovació del conveni de cessió de les naus de Cant Batlló durant un període de 50 anys on es reconeixia per primera vegada la gestió dels espais públics de forma autogestionada per part de les veïnes. Un fet important per la plataforma “Can Batlló és pel barri”, ja que, amb aquesta aprovació, es guanya espai a Can Batlló alhora que es continua amb la gestió comunitària i veïnal. Aquestes boníssimes notícies donen un raig d’esperança al barri i reconeixen la gran feina feta per part de totes les entitats, col·lectius i tot el teixit comunitari en buscar i trobar solucions i alternatives a les diferents problemàtiques que patim al barri sempre des de l’acció col·lectiva autogestionada.

Similar Posts