Si un dia qualsevol ens detenim a pensar quin paper juga l’esport a la societat ens podem endur una bona sorpresa. Per una banda observarem el paper central que ocupa en l’oci. Hores i hores de televisió dedicades a l’esport, bàsicament el futbol masculí, omnipresència a les xarxes socials, quasi la meitat del quiosc, etc. Un dels negocis més rendibles del planeta, i també un dels que millor exemplifica les desigualtats socials.

Les instal·lacions esportives són equipaments bàsics pels barris. No tan sols per la seva funció en la salut de les veïnes, sinó també com eines importantíssimes per la sociabilitat de les comunitats (destacat)

Però més enllà de tot això, l’esport és la realització exercici físic en un marc reglamentat i competitiu. Per tant una de les millors maneres de mantenir el cos en unes condicions de saludables optimes. Aquí comença una de les contradiccions que trobem als barris de Sants. La falta d’instal·lacions per a la realització d’esport, tant per clubs com per usuaris. El cas més exagerat és precisament el de l’anomenat esport rei, el futbol onze. En els barris de Sants, Hostafrancs, La Bordeta, Badal i Font de la Guatlla no es disposa de cap instal·lació d’aquestes característiques des que l’any 2011 es va tancar el camp de Magòria.

Proposta realitzada per la Taula d’Esports del Secretariat d’Entitats de Sants-Montjuïc

Aquesta mancança sembla que podria arribar en breus a la seva fi. Al mes de gener la Taula d’Esport del Secretariat d’Entitats de Sants feia pública la seva proposta de cara al nou complex esportiu que s’ha de realitzar on estava l’antic camp. L’última setmana de maig sortia el concurs públic per la construcció del nou complex esportiu Magòria. La Taula d’Esports ha liderat tot el procés per a aconseguir que a la fi el complex esdevingui una realitat. Agrupa vint-i-sis clubs i entitats esportives, on participen més de tres-mil joves i infants. Alguns dels membres de la Taula, com la Unió esportiva Sants, van realitzar campanyes de mobilització i conscienciació per tal d’accelerar el retorn del camp de futbol a Magòria.

Una història de retallades i retards

Com molts dels plans urbanístics que afecten Sants, cal remuntar-nos fins al 1976. En aquell any s’aprovava el Pla General Metropolità de Barcelona, on es regulaven un seguit de plans urbanístics que havien de fer la ciutat més habitable. Al foc de les lluites veïnals de la transició a Can Batlló – Magòria s’hi destinaven 70.189m2per a equipaments i zona verda. Aquesta disponibilitat de sòl sortia del soterrament de les vies i la seva posició estratègica. Aquest pla, però, no concretava ni definia zones ni equipaments. L’any 2002 es fa la primera modificació del pla, a la qual seguirà una altra l’any 2006. En total es redueixen a 42.000m2la dotació per equipaments, dels quals haurien d’anar 16.000m2a Magòria, d’aquests 11.000m2específicament destinats usos esportius.

Aquestes modificacions però, no fan que es mogui cap pressupost ni iniciativa per part de l’administració fins a l’any 2011. L’entrada de les veïnes a Can Batlló comença els canvis urbanístics, que a la zona de Magòria es va veure afectada pel tancament del camp de futbol i la construcció de les noves torres d’habitatge privat. L’ajuntament mou els clubs que utilitzaven les instal·lacions esportives al camp de l’Energia de la Zona Franca per a un període de dos, tres anys. De moment ja n’han passat set. La UE Sants, un dels clubs més afectats assegura que la part més afectada ha estat la seva esfera social entorn del primer equip. En les categories inferiors el canvi no ha afectat gaire, tan sols ha passat a tenir una majoria de jugadors/es de la zona franca. Però en el primer equip ha suposat perdre socis i aficionats. Un nou greuge per un equip històric de Catalunya que la falta d’instal·lacions ha fet anar migrant de camp en camp, sovint, com ara, fora del barri que li dóna nom.

Magòria comptarà amb 1 pavelló multi esports, 1 camp de futbol onze, 1 de futbol set i 16 pistes de petanca amb les seves instal·lacions de serveis

Proposta de consens

La feina realitzada per la Taula d’Esport i els clubs que en ella hi participen han fet que després de molt batallar el nou complex està ja enfilat. En el concurs públic l’ajuntament ha incorporat bona part del plec de condicions realitzat per la Taula. Es destaca que a més de les instal·lacions pròpiament esportives també s’hi vol incloure altres de per fomentar la pràctica saludable de l’esport i la integració social de les usuàries. D’aquesta manera el complex haurà de comptar amb un camp de futbol onze, un de futbol set, un pavelló cobert i 16 pistes de petanca. Aquestes instal·lacions hauran d’anar equipades amb vestidors versàtils, aules d’estudi i acollida, un espai social, sales de musculació, de serveis mèdics i d’entrenament teòric. La valoració tant de la Taula com dels clubs és positiva, ja que el concurs ha respost a les seves exigències. Malgrat estar contents recorden que se segueix amb els retards, ja que el concurs hauria d’haver sortit a inici d’aquest any. Es mostren expectants i il·lusionats de cara a les propostes que es puguin presentar al concurs.

Les instal·lacions esportives són equipaments bàsics pels barris. No tan sols per la seva funció en la salut de les veïnes, sinó també com eines importantíssimes per la sociabilitat de les comunitats. Perquè l’esport no sigui un negoci, sinó que sigui una pràctica de salut i comunitat, ha de disposar d’espais adients i accessibles pel veïnat.

Similar Posts