L’especulació immobiliària no és només un mot complex que fa referència a una pràctica econòmica. És una acció que destrueix el teixit social dels barris, i que  converteix en beneficis les misèries de la majoria. Les petites històries de cada desnonament i expulsió són només la punta de l’iceberg d’aquesta violència que destrueix els barris i les seves comunitats.

Maria

Imagen
La Maria en el dia del seu desnonament

La Maria és una dona de 90 anys que vivia al Carrer Creu Coberta 69. Havia viscut 35 anys de la seva vida en aquell pis amb un contracte de renda antiga. Vivia amb la seva filla i el gendre. Pel seu estat de salut no es podia moure de casa seva. Tota la finca és propietat d’una família adinerada, que té més finques en lloguer. En morir el propietari i passar l’herència als fills, es va iniciar un procés de buidatge del bloc per poder treure més rendiment econòmic i fer pisos turístics. El bloc ja ha estat molts anys en estat de deixadesa. Ara ja està buit. Pel retard d’un pagament la propietat la va denunciar i es va realitzar un judici on ella no va ser present. Quan es va adonar ja tenia sentència i no podia recórrer. A més en estar la propietat dividida entre germans es considera jurídicament una comunitat de béns i no estaven obligats a oferir-li un lloguer social.

El grup d’habitatge de Sants va aconseguir aturar dues vegades el seu desnonament a la porta amb la concentració de veïnes al carrer i portant un metge forense que va testimoniar que la Maria no es podia moure de casa. La propietat, Miquel Casadamunt, i el seu advocat, Galpi Arroyo es van mostrar inflexibles per expulsar-la de casa i no voler esperar que li assignessin el pis d’emergència que estava esperant de l’administració. La van expulsar el passat 25 de juliol una comitiva judicial acompanyada d’un dispositiu d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Va ser reallotjada de forma temporal després d’una forta pressió de la PAH Barcelona.

Juan

/var/folders/mj/6pqnh2rd7cs8rqhr4_33wxl40000gn/T/com.microsoft.Word/WebArchiveCopyPasteTempFiles/5423e39d-0f2d-483c-9228-af5ba19b808a
En Joan ha pogut ser reallotjat gràcies al GHAS

Veí que fa més de vint anys que viu al barri. Dels quals els últims sis en el pis a Rambla Badal. Va anar encadenant contractes de lloguer amb pròrrogues d’un any fins que el propietari va decidir no renovar-li més. Volia vendre el pis. El Juan va acceptar que passessin les visites dels possibles compradors i seguir pagant fins que a més li va voler pujar el lloguer temporal de 450 € a 600 €. Aquesta pujada era inassumible pel Juan, pensionista i que a més s’ha de fer càrrec del seu fill, que encara que major d’edat, té una discapacitat. A partir d’aquí el propietari va exigir al Juan que marxes del pis i no va voler que li seguís pagant. Es troba a la mesa d’emergència d’Habitatge des de gener però l’espera és d’entre un any i any i mig. Serveis socials només li ofereix anar a una pensió per tres dies i un magatzem pels trastos. El propietari és un inversor estranger que ha anat comprant pisos a Barcelona per especular. Després de parar un desnonament a la porta amb l’ajuda del Grup d’Habitatge, va decidir buscar una alternativa amb l’ajuda d’aquest col·lectiu. Ara viu en un pis ocupat pel grup però que ja ha estat amenaçat per l’empresa d’extorsió de Desokupa.

Jeane i Josep Maria

/var/folders/mj/6pqnh2rd7cs8rqhr4_33wxl40000gn/T/com.microsoft.Word/WebArchiveCopyPasteTempFiles/c1dc3031-9a7a-48e0-8a52-109dfc7cd90d
En Jean i el Josep Maria es van veure expulsats del barri

Aquesta parella vivia al carrer Vilamarí, a tocar de Plaça Espanya. Les seves filles van créixer en aquest barri i feia vint-i-vuit anys que en el mateix pis. Tenien un contracte de lloguer indefinit per un pis no gaire gran pel qual pagaven uns 700 €. L’any 2011 la propietat els va avisar que els donava un termini màxim de dos anys per marxar, sense més opcions. No van trobar res al barri que tingués les mateixes condicions i van decidir marxar de Barcelona. Van anar a viure a Vilanova i la Geltrú, on pel mateix preu van poder estar en un pis molt més gran. Acabats els 5 anys de contracte, més 3 més, on els van apujar 50€, han hagut de marxar perquè a propietat volia vendre. Han hagut de tornar a buscar un altre pis i ara els preus ja estan pels núvols. Aquest cop per un pis més petit a la mateixa Vilanova per més de 900€.

Ariadna

L’Ariadna, que ha hagut d’anar assumint les diferents pujades de lloguer por no marxar del barri

L’any 2015 va entrar a viure en un pis del barri, al carrer 26 de Gener. El compartia amb dues amigues més, tenia tres habitacions i els costava 600 € al mes. En passar els tres anys de contracte el lloguer va pujar fins als 850€. Per un pis antic, sense reformar amb la instal·lació elèctrica deficient i amb constants avaries. La propietat no es feia càrrec del manteniment que havien d’anar cobrint les inquilines, tant en responsabilitats com econòmicament. El 2018 va canviar de pis i va trobar un per al mateix preu 850 €, que al cap d’un any ja són 900 €. El pis no és gaire millor, tres habitacions i amb unes humitats que la propietat no vol arreglar. Si ho fes, segons ens comenta l’Ariadna, els hi pujaria una altra vegada el preu del lloguer.

M.D.P

Aquest jove de Collblanc participa del Grup d’Habitatge Juvenil de Sants. Té vint-i-dos anys, és estudiant d’Enginyeria i va empalmant feines precàries. Viu amb la seva família (monoparental) que té un pis de propietat que encara està pagant la hipoteca. Comparteix casa seva amb el seu pare i la seva germana. Té la intenció d’emancipar-se però la seva situació actual no li permet. Voldria trobar un pis als districtes de Collblanc, La Torrassa  o Sants-Montjuïc. Pensa que la seva situació és semblant a la gran majoria de joves del barri. Prefereix que no surti la seva imatge i nom.

Veïnes del Bloc Gayarre

El Bloc Gayarre va ser okupat al febrer després d’una manifestació. Allà el Grup d’Habitatge de Sants va reallotjar a persones desnonades que no tenien més opcions. El bloc va ser buidat de veïnes abans de l’okupació per part de la propietat, MK Premium. Després Desokupa va intentar expulsar les seves actuals habitant amb la complicitat dels Mossos d’Esquadra.

Una d’aquestes famílies, que per motius de seguretat no volen donar el seu nom, ens explica la seva situació. Són una parella i dos fills menors d’edat. La seva situació administrativa és irregular. Abans havien viscut en un pis compartit amb altres famílies facilitat per l’església. Els quatre en una mateixa habitació. Er una situació molt extrema en la qual no podien seguir. Tampoc podien accedir al mercat immobiliari i la seva única sortida va ser la que va trobar organitzant-se amb altres veïnes al GHAS. Ara viuen en una situació d’inseguretat molt alta per les amenaces de la propietat i la incertesa del seu futur.

Happy Parc

Aquest establiment mític del barri de Sants està ubicat al carrer Comtes de Bell-lloc, a tocar de l’Estació de Sants. Van obrir l’any 1994 essent un dels primers parc de boles de la ciutat. En aquest temps milers d’infants i no tan infants han gaudit d’unes instal·lacions fetes per a gaudir. Aquest novembre però haurà de tancar les seves portes si res no canvia. L’edifici on està ubicat és una antiga fàbrica i està declarat patrimoni. Aquest és propietat una família de grans tenidors que tenen moltes altres propietats semblant arreu del país. En morir els dos germans que ostentaven la propietat d’ençà que el Happy Parc s’hi va instal·lar, han agafat les regnes la següent generació. Això ha suposat un canvi en les relacions. Fins ara el parc de jocs pagava un lloguer que no arribava per poc als 5000€ i ara els hi volen apujar fins als 15.000€ unes xifres totalment inaccessibles per un negoci familiar com aquest. Si finalment la propietat no accedeix a baixar el lloguer desapareixerà.

/var/folders/mj/6pqnh2rd7cs8rqhr4_33wxl40000gn/T/com.microsoft.Word/WebArchiveCopyPasteTempFiles/Happy-Parc-Edifici.jpg
El Happy Parc haurà de tancar per culpa de la pujada abusiva del lloguer

La Bauxa

Aquest bar del carrer Vallespir va obrir l’any 2003. Des d’aleshores s’ha convertit en un espai emblemàtic i molt estimat al barri. Si una cosa ha caracteritzat aquest local, ha estat la seva implicació social, tant amb el teixit associatiu, festiu i els moviments socials. Més enllà d’entrepans especials i menús de cuina catalana tradicional, la Bauxa, o “Bauma” per altres, és un espai compromès. Sempre ha estat obert a ser altaveu de les lluites del barri, punt de trobada i a promocionar la cultura popular. Ha estat un dels grans dinamitzadors de la comissió de festes de la comissió de festes de Vallespir de Baix.

/var/folders/mj/6pqnh2rd7cs8rqhr4_33wxl40000gn/T/com.microsoft.Word/WebArchiveCopyPasteTempFiles/o.jpg
L’interior del bar La Bauxa, un local compromés i emblemàtic de Sants

Però desgraciadament la seva existència corre un gran risc i segons la família que el regenta el més probable és que tanqui abans de Nadal. Des de fa un any que no se’ls hi va renovar el contracte de lloguer. La propietat aprofitant la pujada de preus provocada per l’especulació vol vendre el local. El preu de sortida eren 450.000€, que de moment ja ha hagut de baixar. La solució que els hi van donar a la Bauma era fer un contracte mes a mes fins que trobessin un comprador. Així estan des de fa un any, sense saber si cada mes serà l’últim d’aquesta entranyable tasca de barri. En aquest temps estan vivint amb una angoixa constant provocada per aquesta incertesa. A més els hi suposa un gran greuge doncs no els hi permet fer obres o inversions en el local. Per no parlar de les persones que tenen contractades com a cuineres o cambreres a les quals no els poden assegurar una feina estable.

Tatau l’Anticuari

El Tatau era un restaurant ubicat al carrer Salou número 5. El local combinava la restauració i la funció d’antiquari. Tot el que hi havia s’hi podia comprar. Era realment un regal a la vista la gran quantitat d’objectes antics i cuidats que s’hi trobaven, des de bicicletes a molinets de cafè, un piano, etc. Tots els plats, coberts, les taules i cadires eren diferent, tots entranyables.

Tatau L'Antiquari
El Tatau l’Antiquari, un petit museu restaurant

La finca, que era el local i un pis a dalt, va ser adquirida per MK Premium, conegut fons d’especulació de Barcelona. Fa cosa de tres anys la van vendre a un inversor particular francès. Un cop acabat el contracte aquest mes de juliol, no li van renovar el contracte, cosa que ha significat la fi d’un dels racons més impressionants que hi havia al barri.

Tatau L'Antiquari
El juny del 2019 va abaixar definitivament la persiana
Similar Posts