El passat 16 i 17 de Novembre més de cinc-centes persones es van reunir per celebrar el 1r Congrés d’Habitatge de Catalunya. La trobada, que fa més d’ un any que es preparava amb la col·laboració de 100 voluntàries, tenia com a objectiu generar un espai de confluència per a tots els actors de la lluita per l’habitatge per posar a debat les estratègies dels darrers anys i veure en quins punts es pot començar a caminar conjuntament, des d’un programa polític fins a una campanya comuna.

El Congrés es va estructurar en cinc blocs: anàlisi, estratègies i estructures populars, campanyes, programa i organització. El primer bloc introductori va permetre fer un repàs als deu anys de lluita per l’habitatge iniciats en el marc de la crisi econòmica de 2008 amb l’explosió de la bombolla hipotecaria. A les primeres accions per aturar desnonaments de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) va seguir una expansió arreu del territori de nuclis d’aquesta organització a gran part de Catalunya. Aquestes han mantingut un fort pols amb l’administració per generar un marc legislatiu que protegeixi a les persones amb desnonaments causats per execucions hipotecàries.

El canvi de paradigma, marcat per l’ampliació del gruix de població que accedeix a l’habitatge a través del lloguer, ocupació o altres formes precàries, i que se sent fortament pressionada pels preus elevats del mercat, va fer sorgir un nou tipus de col·lectiu: els sindicats i grups d’habitatge. Aquests grups, ja no només busquen empènyer l’administració a adoptar les polítiques d’habitatge que garanteixin un accés universal a aquest dret bàsic sinó que entenen aquest conflicte com a central en la lluita de classes i l’eix vertebrador de la consigna que fa anys que abandera els moviments socials: “posar la vida al centre”. Mentre que l’espai de trobada dels treballadors –la fàbrica – s’han desintegrat i cada cop més gent queda exclosa del mercat laboral, els grups i sindicats d’habitatge estan sent el lloc de trobada i organització de segments de la classe desposseïda. Són capaços de generar un nou subjecte de classe: inquilins vs. rendistes.

És un subjecte, que alhora s’està configurant com una identitat, que aprèn de les lluites del darrer segle, la feminista, l’antiracista i la laboral. No es tracta de l’enèsima recepta acadèmica amb intenció de crear un subjecte polític guanyador sinó que sorgeix dels afectes generats en les victòries i derrotes dels conflictes diaris. Des de la defensa de cada desnonament a l’ocupació de cada seu bancària, des dels escarnis a les portes dels especuladors a la recuperació d’habitatges buits. És aquella que surt de la comunitat, que s’està teixint en les escoles populars, les xarxes d’aliments o les classes d’autodefensa. És la identitat dels que estem vencent la por i sortint de l’aïllament.

És per això que més enllà dels consensos arribats al Congrés, que ja de per si són un èxit: l’aprovació d’un programa comú, la constitució de comissions per abordar conjuntament formacions, entre d’altres, o la decisió d’iniciar una campanya contra el fons voltor Divarian/Cerberus de BBVA; es destil·la un sentiment molt més potent de la trobada del Novembre. Hem estat capaces de generar una unitat en l’heterogeneïtat i sentir que un caminem plegades cap a un horitzó comú.

Similar Posts