Hay un tornillo tirado en el suelo 
en este turno de noche. 
Ha aterrizado de pie, con un leve tintineo, 
sin llamar la atención de nadie. 
Es el mismo sitio donde 
alguien pasó cierta noche 
allí tirado en el suelo.
Xu Lizhi

És un llibre petit però pesa com un estel en el moment abans d’esclatar. Condensa tota la massa i la gravetat del capitalisme global, forat negre de la humanitat i de tota forma de vida lliure. Així són, també, els poemes d’en Xu Lizhi recollits aquí. Paraules rumiades durant llargues hores de jornada laboral. Concentrades, senzilles, breus. Suficients per descriure la violència esfereïdora que produeixen les condicions d’explotació a la indústria tecnològica. 

Però n’hi ha més, La máquina es tu amo y señor és un llibre coral, de veus en primera persona i reflexions compartides per activistes i treballadores. Algunes en són supervivents, mutilades, d’altres com en Xu ens deixen el seu testament de resistència front el monstre impassible.

Els fets que recull La máquina es tu amo y señor succeeixen al complex industrial de Foxconn, a la Xina, però ens són propers. Consumim els seus aparells, no hi ha alternativa. Escrivint en aquest teclat vaig tacant-me els dits de sang i suor. Aquesta indústria, aquest sistema, ens fa dependents dels seus productes però també aconsegueix seduir-nos —aquesta és la seva gran victòria—. Sota aquest encanteri, creiem que la màgia tecnològica que gaudeix una porció privilegiada del món es pot deslligar de la barbàrie que pateix la resta. Aquest llibre ens recorda que el somni banal de l’elit californiana es sosté sobre la mort i l’esclavitud post-moderna. 

La gran fàbrica tecnològica xinesa es va veure tacada per una onada de suïcidis i va reaccionar aplicant un control més intens, enreixant les finestres i desplegant xarxes de protecció. I la producció va continuar. Allà on el somni de la raó ha esdevingut malson, davant de problemes humans, el Capital aplica solucions mecàniques. Són les nostres vides front els seus beneficis. N’hem d’aprendre i hem de dir prou. O hem d’esclatar?

Similar Posts