Morir és car a Barcelona, quasi més que viure. I és que la capital catalana és la ciutat més cara de l’estat pel que fa a enterraments. En la desgràcia d’haver d’acomiadar a una persona estimada, familiars i amics es veuen en la tessitura d’haver de fer front a una forta despesa, on la mitjana del cost està al voltant dels 6000 €. La mort no acostuma a ser el tema de conversa habitual ni tampoc una preocupació política, però aquesta situació és tan escandalosa que va fer que alguns grups municipals fessin propostes per combatre-ho. En aquest sentit el partit que ostenta l’alcaldia, Barcelona en Comú va prometre la creació d’una funerària pública que fes més econòmic el tràngol d’acomiadar-se per sempre d’un ésser estimat.

Però, quin és el motiu que sigui tan car?

Fins al novembre del 2017 la normativa per fer una funerària nova a la ciutat era pràcticament impossible de complir. Algunes d’aquestes condicions exigien ser propietaris d’un tanatori prèviament. Això a la pràctica fa que tan sols sis tanatoris gestionin totes les morts de la ciutat, un autèntic oligopoli i més tenint en compte que són només dues funeràries les que els gestionen. Una d’aquestes, Mémora, controla Serveis Funeraris de Barcelona, de qui l’ajuntament s’ha anat venent progressivament la seva participació accionarial des de que es va aprova la privatització al 2010. De fet l’aprovació de la venda de l’últim 15% d’accions de l’ajuntament d’aquesta empresa es va aprovar el passat 28 de febrer.

Tanatori de Les Corts, gestionat per l’empresa Mémora

I que passa amb la funerària pública?

La modificació de les Ordenances de Serveis Funeraris i de Cementiris realitzada l’any 2017 pretenia abordar aquesta problemàtica. Com a punt destacat garantia l’accés universal per aquelles persones que no poguessin costejar-se un funeral, a través d’un decret que establia qui hi podia accedir i descomptes per aquelles que tinguessin una assegurança.

Pel que fa als tanatoris obria la porta per liberalitzar el mercat, condició prèvia per iniciar la funerària pública. Així es rebaixaven les condicions per obtenir una llicència i funeràries que la tinguessin en altres municipis hi podien accedir. Liberalitzar, per a través del lliure mercat, abaixar els preus que els i les barcelonines paguem per morir. Aquest era un dels arguments per aprovar aquesta modificació on tots els partits van votar a favor. Un cop aprovada aquesta el pas següent havia de ser engegar la funerària pública. Aquest cop el ple del consistori va rebutjar la proposta amb els únics vots a favor de BeC i la CUP. En resum queda oberta la veda per obrir tanatoris, i esperar que els nous operadors vulguin rebaixar els preus i no seguir aprofitant-se la bombolla dels preus de la mort.

Similar Posts