Independentment de la pandèmia del Covid-19, el tristament popular “coronavirus” que ha obligat a les administracions a aturar tots els desnonaments previstos en quinze dies, l’actualitat del barri ha seguit marcada com els darrers temps per la crisi de l’habitatge. Fins el punt que està deixant de ser actualitat per esdevenir una dramàtica rutina, només alterada temporalment per l’actual crisi sanitària global.

Bloc Carnestoltes
Tres setmanes abans del decret de l’estat d’alarma al conjunt de l’Estat, quan el coronavirus era encara una notícia internacional i els nostres barris celebraven el carnaval, es convocava a Sants una rua combativa. Rua que finalitzava al barri de la Bordeta, concretament davant del número 105 del carrer d’Olzinelles, immoble okupat per quatre famílies dos dies abans.
El Grup d’Habitatge de Sants feia públic l’alliberament de l’edifici, batejat com bloc Carnestoltes, i reclamava el suport veïnal per a defensar-lo de l’amenaça de desallotjament, mentre des de l’interior de l’immoble es desplegava una pancarta amb un lema que reclamava aturar la gentrificació al barri, on cada cop hi ha més presència del turisme en detriment de les veïnes.
La visibilització del bloc alliberat alertava la propietat, que arribava fins al bloc d’Olzinelles acompanyada de presència policial i procedia al desallotjament de les tres famílies que l’habitaven, amb quatre menors d’edat. Al voltant d’un centenar de veïnes concentrades al carrer tractaven d’aturar-lo, mentre els Mossos d’Esquadra desplegaven quatre furgonetes de la Brigada Mòbil davant de l’immoble.
El Grup d’Habitatge de Sants justificava l’okupació de dos pisos i uns baixos que “estaven completament buits”. Al mateix temps, les activistes denunciaven l’ús de la força per part dels agents, que carregaven contra les persones concentrades i procedien a encapsular, identificar i sancionar-les perquè segons ells es tractava d’una “concentració il·legal”. Cap a la mitjanit hi accedia el secretari judicial. El desallotjament ja era un fet consumat però les veïnes advertien que hi tornarien amb el crit de guerra d’”un desallotjament, una okupació!”.

Bloc Llavors
Qualsevol racó del barri i del districte està afectat per la creixent gentrificació i la crisi habitacional, com els carrers i places del Poble-sec, on les veïnes s’han organitzat amb el Sindicat de Barri, grup de defensa de l’habitatge que el mes d’agost del 2017 alliberava juntament amb el Grup d’Habitatge de Sants un edifici al número 38 del carrer Lleida, el bloc Llavors, propietat de l’empresa inversora Vauras.
Tot i que el 9 de gener s’havia suspès el llançament d’acord amb el Decret de mesures urgents de l’accés a l’habitatge, aprovat pel govern català el 23 de desembre, el 4 de febrer es decretava un desnonament amb data oberta, i malgrat l’autoorganització veïnal que havia planificar una resistència de dues setmanes, finalment aquest arribava la matinada del 3 de març. I ho feia amb un gran desplegament en forma de disset furgonetes de les unitats antiavalots dels Mossos, tant BRIMO com ARRO, que es concentraven al carrer Lleida per executar el desnonament de sis famílies.
A dos quarts de set del matí, el desplegament policial s’avançava a la comitiva judicial i un grup d’agents accedia al portal on esperaven una trentena d’activistes i colpejaven i desallotjaven violentament la gent asseguda a l’escala. Al carrer, darrere el cordó policial, vora un centenar d’activistes es concentraven durant quatre hores donant suport a les inquilines i les persones que resistien a l’interior del bloc.
Després de quatre intents de desnonaments aturats, aquest desallotjament era definitiu. Un cop ja eren totes fora, les familíes del bloc, algunes amb menors d’edat i totes amb un informe de vulnerabilitat de serveis socials, denunciaven als mitjans que els agents havien entrat als pisos “amb violència” i en algun cas relataven que havien rebentat la porta i les havien empès. A més, membres de l’Ajuntament de Barcelona denunciaven que els Mossos no havien deixat entrar les tècniques de la unitat antidesnonaments municipal del Servei d’intervenció en situacions de pèrdua de l’habitatge i ocupacions (SIPHO).

Bloc Triadó
Una setmana més tard, set furgonetes d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra irrompien a tres quarts de set del matí al barri d’Hostafrancs, més exactament al número 78-80 del carrer del Rector Triadó, una finca històrica de mitjans del segle XIX abandonada i okupada parcialment des de l’any 2008 per evitar el seu deteriorament i enderrocament.
L’immoble, situat al costat de l’estació de Sants, és propietat de la família Fatjó dels Xiprers, membre d’una nissaga familiar de la burgesia catalana, que ha permès durant dècades el deteriorament dels immobles per forçar la marxa del veïnat i així bastir una operació especulativa amb la construcció d’un edifici d’obra nova.
La resistència veïnal que el 18 de febrer rebutjava un primer intent de desallotjament, aquest cop no podia aturar el desnonament per la força d’una cinquantena d’agents, que només podien desallotjar dos dels tres pisos alliberats dotze anys abans.

#FemLlarsFeministes: Ka la Kris
El 8 de març, en el marc de la campanya #FemLlarsFeministes, les dones del moviment pel dret a l’habitatge de Barcelona feien públiques quatre okupacions als barris de Gràcia, Trinitat Vella, Sants i Poble-sec. Un dels blocs alliberats es troba al santsenc carrer de Sagunt i ha estat rebatejat com Ka la Kris en homenatge a una antiga companya del Grup d’Habitatge de Sants i del Sindicat de Llogateres.

L’endemà, les activistes denunciaven que la propietat havia intentat entrar a l’immoble i feien una crida al veïnat per resistir a l’intent de fer-les fora. Un cop més, el suport veïnal aconseguia foragitar la propietat i el bloc esdevenia un dels emblemes de la campanya feminista, que a Gràcia no tenia la mateixa continuïtat amb el desallotjament gairebé immediat del bloc okupat al carrer Maurici Serrahima, la matinada del 9 de març.
Una setmana més tard esclatava la crisi sanitària del coronavirus i les administracions es veien obligades a anul·lar temporalment tots els desnonaments a la ciutat de Barcelona i a la resta del país, també els blocs alliberats durant el 8-M.

Similar Posts