El passat 10 de gener es va presentar el Grup Laboral de Sants (GLAS), treballadores autoorganitzades del barri per millorar les condicions laborals i de vida. La primera assemblea, celebrada a la Lleialtat Santsenca, va aplegar mig centenar de treballadores, i abans del confinament decretat per l’Estat, mantenien reunions presencials cada quinze dies al Centre Social de Sants.

Eina de solidaritat i suport mutu al servei de totes les veïnes que viuen o treballen al barri, organitzada des de l’Assemblea de Barri de Sants (ABS), s’autogestiona a través de les xarxes per donar resposta entre totes als dubtes i problemes de la classe treballadora santsenca, com treballar sense contracte, no cobrar les hores extra, patir un acomiadament improcedent o un tracte discriminatori per motius de gènere, raça o orientació sexual.

L’esclat de la pandèmia del Covid-19 i el decret de l’estat d’alarma van aturar l’activitat laboral no essencial durant quinze dies i han tingut efectes devastadors en l’economia, amb desenes de milers d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i més de 675.000 treballadores afectades en el conjunt del territori, moltes en els barris i districtes de classe treballadora com el de Sants-Montjuïc, víctimes dels expedients de regulació temporal d’ocupació o de l’aturada de l’activitat laboral obligada des del decret de l’estat d’alarma a tot l’Estat.

• Quin és l’origen de la iniciativa? Quins són els objectius inicials?

El Grup Laboral neix per iniciativa d’un grup de gent del barri, implicada en el teixit associatiu, que desprès d’uns mesos de debats i posada en comú, hem decidit donar resposta a certes mancances detectades en l’autodefensa en l’àmbit laboral. Així doncs, la intenció inicial era la de construir una eina arrelada a la quotidianitat del barri, que sigui capaç de plantar cara a l’explotació i la precarietat que pateixen les treballadores que viuen o treballen a Sants.

Quelcom que tenim clar des del principi, també gràcies a altres experiències com poden ser les de grups com Acció Sindical del Bages o Resposta Solidària de Sabadell, és que no volem ser un simplement un punt d’informació o d’assessorament laboral, sinó que és necessari vincular aquest tipus de servei a una organització assembleària oberta (semblant a la del Grup d’Habitatge de Sants), on les mateixes treballadores que arriben al GLAS amb dubtes, casos o consultes poden participar activament. Això significa crear un teixit combatiu, una comunitat de treballadores unides davant de les mateixes problemàtiques que afecten a tota la classe treballadora.

• Amb quins recursos humans, tècnics i materials compteu?

Des de la seva posada en marxa, el GLAS s’ha pensat com a eina de l’ABS. Això ens garanteix el recolzament material dels diferents col·lectius que la constitueixen, alhora que a nivell de difusió ens permet arribar a més gent del barri. També comptem amb el suport d’advocades laboralistes que col·laboren amb nosaltres en casos d’assessorament legal.

• Quina valoració feu dels primers mesos des de la posada en marxa del grup de suport?

Els dos primers mesos van ser per situar-nos per resoldre els conflictes i dubtes que arribaven. També per mapejar la situació del barri. Per pensar com introduir-nos en llocs on mai ningú havia fet sindicalisme i també de donar ús a l’eina dins de la pròpia ABS i dels col·lectius més propers al barri.

• Quins són els perfils de treballadores més habituals que demanen i ofereixen suport? Quins són els sectors predominants?

Els primers casos que ens van arribar van ser de treballadores del petit comerç i la restauració, dos sectors molt presents al barri. Sectors on la precarietat és la regla i on de vegades sembla que no hi ha cap legislació laboral. També ens vam adonar que hi ha molta feina a fer en aquests sectors, sense cap tradició en sindicalisme ni lluites laborals.

• Quines accions de suport mutu heu realitzat fins ara? Amb quins resultats?

Fins el moment hem fet assemblees setmanals i tenim en marxa un projecte de tallers de formació sindical bàsica, per aprendre a llegir i comprendre documents com un contracte, nòmines, etc. Tot això s’ha hagut d’ajornar sense data degut a l’estat d’alarma i la impossibilitat de reunir-nos de manera física.

• Quina ha estat la resposta de les treballadores? Ha tingut bona acollida la iniciativa? És efectiva?

Encara és molt aviat per fer aquesta valoració. Tenim molta feina endavant i la situació derivada de la pandèmia de la Covid-19 ens ha obligat a canviar tota la planificació.

• Quin ha estat l’impacte de la crisi a Sants i en el conjunt del districte? Quins han estat els barris més afectats? Quantes persones s’han quedat sense feina durant el primer mes de confinament?

Encara no disposem de dades concretes del  barri i del districte, però segurament moltes santsenques han patit un ERTO o es troben sense feina. El barri i en conjunt la ciutat tenen un sector molt important de comerç i restauració, dos dels més afectats per l’aturada de l’activitat laboral. A més, gran part de feines que cobrien el jovent precaritzat també s’han deixat de fer, com cures d’infants, esdeveniments…

• Quins efectes pot tenir la crisi a curt i mig termini sobre la classe treballadora en general i la santsenca en particular? Quines són les treballadores més afectades?

Com hem comentat abans, al barri hi ha molta presència del petit comerç i la restauració. En el millor dels casos, totes les treballadores d’aquests sectors han patit un ERTO. El problema és que seran les últimes en reincorporar-se a l’activitat laboral després del confinament. Probablement la patronal pressionarà al govern i veurem en quines condicions tornen a la feina. Creiem que pot ser un factor que contribueixi encara més a la precarització d’un sector molt complicat.

D’altra banda, els problemes laborals comporten l’aparició d’altres problemes relacionats amb la disminució o desaparició dels ingressos. Com es paga el lloguer? Com et pots mantenir si tens fills i altres persones al teu càrrec? A més, s’apugen molt els preus dels productes bàsics. Per tot plegat, és possible que ens trobem davant de l’inici d’una nova recessió económica, tot i que de fet ja hi érem abans de la pandèmia. I, com sempre, les crisis les paga la clase treballadora. Si aquesta no lluita, és clar.

D’altra banda, segurament les condicions laborals ja no són les millors al sector del comerç, la restauració o a les residències de gent gran. La major part dels casos que tenim al GLAS des de l’inici de la crisi sanitària són dubtes relacionats amb els ERTO. Fins i tot en molts casos ni els propis empresaris sabien molt bé què havien de fer…

• Teniu en marxa o prevista alguna estratègia per afrontar la crisi? Quines alternatives hi ha a les vagues en temps de confinament?

Ara mateix tots els dubtes són per motius d’ERTO. Encara no s’ha donat una situació de conflicte al carrer perquè encara ens trobem en una situació de confinament, i probablement haurem de pensar quelcom diferent. Tot i això, estem convençudes de que la vaga amb confinament o sense sempre és la millor eina per defensar els drets laborals. De fet, creiem que la pandèmia ha contribuit a despullar el sistema econòmic i de treball. Què passaria si les treballadores d’un supermercat deixessin de treballar? Podria la patronal ara mateix suportar la pressió que això comporta?

• Com us esteu organitzant i coordinant des del decret de l’estat d’alarma el confinament obligatori?

La impossibilitat de reunir-nos de manera presencial no ens impedeix seguir coordinant-nos en les respostes que donem a cada cas o consulta. Fem assemblees telemàtiques i, un cop per setmana (dimecres), fem una assemblea oberta virtual en què atenem i debatim sobre les consultes de totes les treballadores que ens escriuen a les xarxes en temps real.

• Us esteu coordinant amb organitzacions sindicals combatives i alternatives? En cas afirmatiu, amb quines?

Tot i que no tenim contacte directe amb els sindicats, moltes de nosaltres estem afiliades a organitzacions sindicals de classe i aprofitem les eines que han desenvolupat. De fet, pensem que els sindicats combatius estan fent molt bona feina.

• Quins són els objectius a curt termini, en el tram –teòricament– de desescalada del confinament i immediatament després del confinament? I a mig i llarg termini?

Hem d’estar atentes a com es farà la tornada a la feina i en quines condicions. Ara més que mai estem posant el focus en la prevenció dels riscos laborals, com per exemple al sector de l’alimentació. A curt termini, ens agradaria visitar els supermercats, entorn laboral on creiem que hi ha molta feina per endavant a l’hora de construir un sindicalisme combatiu.

A mig i llarg termini, creiem que hem d’analitzar què ha passat i per què ha passat. Hem de reflexionar sobre com s’organitza la vida económica, sobre els motius de la patronal per imposar la tornada parcial a la feina quan encara estem en ple estat d’alarma i amb la majoria de la població sota confinament o sobre perquè les feines considerades “essencials” acostumen a ser precàries i mal pagades, com les relatives a les cures, les dels establiments alimentaris i supermercats, les de producció agrària o les de les repartidores i teleoperadores d’atenció al client.

Similar Posts