Ha sortit una bici carregada amb una caixa plena de verdures i menjar, bolquers i potser sabó, de Can Vies. Deu minuts més tard, una altra, i després, una veïna arriba amb un carro de la compra buit i marxa amb ell ple, dient adèu amb la mà dins d’un guant de làtex. Les veïnes que es quedan a la planta baixa del CSA segueixen endreçant les dues taules plenes i apuntant a un excel quantes famílies queden per a fer arribar el que s’ha recollit. Mentrestant, en el mateix excel, però a uns centenars de metres, al carrer Hostafrancs, 1, algú fa inventari de tot el que encara queda al local del Bloc de la Bordeta, o al Casal de Joves, a Violant d’Hongria 151. Arròs, pasta, llegums cuits i secs… Al local de l’Associació de Dones Gitanes d’Hostafrancs, fan el mateix, però no els cal l’excel, utilitzen paper i boli.

És dia de distribució per a la xarxa d’Aliments de Sants. A més de 200 llars arribaran productes aquesta setmana. Productes bàsics dels quals potser moltes no podrien assumir-ne el cost, o fer-ho implicaria quedar-se sense res. Aquesta nova crisis, accelerada i accentuada per l’estat d’alarma i el confinament, fa aflorar la fragilitat de les que sobreviuen habitant la precarietat, que estàn parant els cops des del primer moment. Alhora, però, aquesta nova crisis fa que les xarxes de solidaritat i suport mutu es tensin, per a sostenir, col·lectivament, la vida de totes.

A prop malgrat la distància

I d’aquesta tensió, i de la cerca de solucions efectives i immediates, va engegar la Xarxa d’Aliments, a finals de març. “Si necessites, agafa; si tens dóna”, es llegeix a molts missatges que circulen per xarxes fent-ne difusió. Les que necessiten, escriuen al correu electrònic donant les dades necessàries: adreça, nombre de persones que hi viuen, un telèfon, i si hi ha cap especificitat (nadons, al·lèrgies, etc.). Moltes d’elles, també entren al grup de telegram més proper al seu domicili, on es gestionen els torns per a fer possible que tot avanci. Les que tenen, ja sigui temps o possiblitat d’aportar aliments, els posen a funcionar.

Malgrat la distància imposada i les forçades assemblees per telegrams i jitsis, s’extén pel districte. En quatre setmanes hi ha quatre punts de recollida, i possiblement la setmana vinent ja n’hi haurà més. Així com cada dia hi ha més correus que arriben a l’adreça electrònica de la xarxa per a explicar que necessiten que a casa els arribi, cada dia hi ha més persones que aporten amb part de la seva compra, amb forces per a fer els torns de recollida i distribució.

Com que el grup s’anava fent massa gran com per que la comunicació fluís, cada punt de recollida i distribució s’ha organitzat autònomament, amb una cinquantena de membres a cada un dels grups. Comparteixen les eines i les dinàmiques per a prendre decisions, i es fan trasllats de productes d’un espai a un altre si cal, però per la resta, han optat per a organitzar-se en cercles més petits, on és més fàcil que participin totes.  

Barcelona: xarxa feta de xarxes

Ni després d’un mes, ni després de tres dies de pluja intensa que ha limitat encara més la mobilitat, no ha baixat el volum d’aportacions. Les veïnes del barri fan la parada, després del super, per qualsevol dels espais de recollida a deixar-hi el que han llegit als cartells que cal: “aliments no peribles, productes d’higiene i neteja, bolquers”.

Els frescos, arriben, de diversos llocs. En petites quantitats de comerços locals que donen els excedents de la setmana que no poden aprofitar per la següent. I en gran quantitat de Mercabarna. Això es possible gràcies a la coordinació de les xarxes d’aliments de Barcelona i d’altres col·lectius que ja treballaven en aquest sentit, recollint les donacions d’algunes empreses, i distribuint-les per tota la ciutat. Aquesta coordinació entre les xarxes de suport mutu dels barris, es calcula que a dia d’avui está abastint 5.500 persones, tot i que son “milers de veïnes a cada barri” que tenen “les necessitats bàsiques sense cobrir” tal com expliquen al comunicat urgent “Los Juegos del Hambre”, (http://sindicatdebarri.org/index.php/comite-revolucionari-daliments-del-poble-sec/los-juegos-del-hambre/) llançat el dia 24 d’abril.

En aquest text, a més, denuncien, entre altres coses, la persecució i repressió de la policia cap a les persones que estàn desplaçant-se per a fer arribar els aliments a tothom. Són constants, diuen, l’“assetjament policial i multes per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en especial els col·lectius més vulnerats: les persones migrades i racialitzades”.

“No som un banc d’aliments”

Així comença un manifest que publicava la Xarxa d’Aliments de Vallcarca fa una setmana, amb que les de Sants feien seu. “No volem fer assistencialisme, però queden molt poques opcions quan hi ha tanta gent que s’està quedant fora i no tenen coberta l’alimentació” comenten entre algunes mentres organitzen la distribució d’avui.

Moltes veïnes expliquen com des de serveis socials, quan han trucat per demanar aliments, no els donen resposta. Els diuen que si no estan empadronades, no poden accedir a cap ajut. “molta gent no ho està i per tant no poden accedir a cap ajuda”, coincideixen. No és res nou, això ja passava abans d’aquesta situació: “ens deien que anéssim al repartiment de l’esglèsia”, o en el cas de les migrades “que ens podien oferir un retorn voluntari al nostre país”, relaten.

Però ara, en que moltes no tenen ingressos perquè no poden realitzar l’activitat econòmica que duien a terme abans de l’estat d’alarma, o no poden accedir a les mesures decretades pel govern perquè no estan regularitzades, o si poden fer-ho no és suficient… ara encara és més urgent garantitzar l’accés als recursos bàsics com l’alimentació, i les institucions creades per a donar resposta a aquestes necessitats, segueixen derivant-ho a l’organització popular dels barris, que s’està veient desbordada amb l’arribada de tantes demandes, i fent una tasca que hauria d’estar coberta.

Tot i això, la solidaritat segueix fent forta la xarxa a Sants, i com més persones s’afegeixen a la xarxa, més i millor organitzades estan, per a poder seguir fent front, juntes, a aquesta crisi i a tot el que vingui després.

Similar Posts