Aquest novembre paradoxalment tenim encara més motius per sortir al carrer i menys

llibertat per fer-ho. Restriccions que ens limiten encara més els espais d’autoorganització i ens treuen els carrers on fer-ho visible. 

Estem enmig d’una pandèmia que s’ha aprofitat per a imposar mesures repressives que sembla que han vingut per quedar-se, perquè formen part de la lògica de fer servir la força per a callar-nos, s’han prioritzat les mesures de control a les sanitàries.

Enmig d’una pandèmia que ha accelerat una crisi econòmica que ha profunditzat les desigualtats ja existents. Mentre des dels governs es deia que s’estava donant resposta a la situació, el que nosaltres vèiem eren ERTO’s i desnonaments massius que accentuen l’escletxa salarial i la feminització de la pobresa, institucions i administració tancades i inoperants a l’hora de donar resposta a les necessitats materials de les que deixaven a l’estacada. 

Jutjats que ens feu fora de casa quan al mateix moment ens dieu que no podem sortir-ne, que apliqueu justícia patriarcal i sou còmplices de manades i feminicidis, Serveis Socials que jugueu amb les expectatives i les pors de les més vulnerabilitzades, donant la cara per un sistema que ens maltracta i estigmatitza. Un cop més els interessos del capital per davant de la vida. 

Una pandèmia que amb les seves restriccions ens ha vulnerabilitzat encara més. Se’ns ha privat d’espais segurs, de l’entorn i els vincles que ens serveixen de xarxa de cures i protecció, i ha accentuat violències masclistes en l’àmbit domèstic en el qual se’ns tancava.

I no només això, sinó que ens heu deixat sense eines per abordar la salut mental de cadascuna, i us n’heu desresponsabilitzat, invisibilitzant les conseqüències que els successius estats d’alarma, la incertesa i les mesures neoliberals i individualitzadores tenen per a les nostres vides. 

Perquè salut no és només l’absència de virus sinó vides vivibles, en comunitat. Salut és un sistema sanitari que respecta el nostres cossos i les nostres decisions, que no ens medicalitza per callar-nos, que no vulnera el nostre dret a ser qui som.

I malgrat tot, enmig d’aquesta pandèmia, hem seguit sent els barris autoorganitzats i xarxes i grups de suport mutu els qui hem sostingut la vida. Les nostres vides, les de totes. Xarxes d’aliments, grups d’habitatge, amigues, veïnes hem articulat i reforçat la xarxa, trobant-nos i fent més que mai comunitat. Ens voleu soles, fràgils, enfrontades entre nosaltres, ens trobareu unides i combatives. 

Però la pandèmia és només una capa més en aquesta aliança de l’heteropatriarcat amb el capital. Una mostra més de les violències que rebem com a dones, bolleres i trans en tots els espais de les nostres vides. 

Per això seguirem autoorganitzant-nos i creixent juntes, buscant la manera col·lectiva de fer front a la brutalitat física i emocional que rebem mentre repensem entre nosaltres com relacionar-nos i com ocupar els espais que ara mateix ens son hostils o violents. L’autodefensa és la nostra millor arma i la fem servir cada dia. Tot i així exigim a les institucions: pareu d’omplir-vos la boca i doneu solucions reals als problemes.

Volem senyalar, a més, que les agressions dins els nostres espais de suposada confiança i seguretat, segueixen succeint. Amb l’agravant que quan les fem públiques, quan hi responem, seguim sent nosaltres a les qui assenyaleu i expulseu, perquè us incomodem, i molestem quan fem front a les vostres violències i ànsies de control i poder. Machis d’esquerres, violadors, agressors, manipuladors: estem alertes, vigilants, i combatrem cada agressió. Si toqueu a una, respondrem totes. 

Seguim i seguirem aquí recordant-vos quines son les nostres demandes, i seguirem fent xarxa per no seguir esperant a que les compliu, perquè no podem esperar. Contra les violències masclistes, contra un sistema que ens agredeix, promou, invisivilitza i perpetua aquestes violències envers dones, nenes, bolleres, trans, migrades, racialitzades, cossos fora de la normativitat heteropatriarcal… 

FOC A LA NORMALITAT PATRIARCAL. SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!

Dones concentrades a plaça de Sants el 25N
Similar Posts