Entrevistem aquest col·lectiu, que és la sectorial de la ANC al barri i que porta sis mesos mobilitzant-se tots els dilluns per demanar la llibertat dels presos polítics. Parlem amb Francesc Mercader, membre de l’equip coordinador de Sants-Montjuïc per la Independència (SmxI).
Moltes veïnes coneixen el vostre col·lectiu que a més forma part de la Assemblea Nacional com una assemblea territorial, però potser no quan i com sorgeix?
– Al febrer del 2010 arran de l’onada de consultes, ens vam reunir un grapat d’entitats per tirar endavant la consulta al nostre barri. Paral·lelament es va fer de forma coordinada a tota Barcelona el 10 d’abril del 2011. Després de tota aquesta feina vam voler continuar i vam crear Sants Montjuïc per la Independència. Al mateix temps s’estava creant a Catalunya l’ANC i vam decidir constituir-nos com a territorial.
Com us relacioneu amb els altres col·lectius i entitats independentistes del barri?
– Amb molts coincidim amb objectius, i molts dels nostres socis participen en altres espais com el CDR. SmxI, com a entitat només participem de l’ANC. Ens coordinem a vegades quan ha calgut.
Des de les consultes fins ara quina activitat heu tingut al barri?
– Per descomptat hem participat en totes les mobilitzacions importants que hi ha hagut en aquests anys. Per les mobilitzacions dels 11 de setembre hem fet assajos en petita escala al barri per difondre a la vegada que les preparàvem. Hi ha hagut una feina de picapedrer constants. En aquests sis o set anys hem fet centenars de paradetes informatives al carrer, d’actes de tota mena, sobre economia, sobre temes socials, justícia, etc. I alguna cosa bé hem degut fer, ja que quan vam començar el percentatge d’independentistes al barri era del 15 per cent i en les ultimes eleccions va superar el cinquanta. També hi ha que dir que sabem que a més de la nostra feina el context i la política espanyola ha estat la causant d’això. Sempre tota la feina que em fet a estat amb voluntaris que és la nostra força més important.
Des de l’1 d’octubre podem parlar d’un canvi d’etapa en el procés independentista. L’organització de les escoles, barris, pobles, etc., és la que fa possible el Referendum. Com valoreu el que va succeir i la situació política actual?
– El referendum és una fita marcat per l’organització de la gent. És l’origen dels CDR’s, a l’escola on vaig ser jo es va crear una comunió molt gran amb molta gent inclús que va votar no. La política repressiva actual de l’estat era previsible vist l’actitud de que van tenir des d’aquell dia i el discurs del rei del dia 3 d’octubre. Sembla que estiguin en una cursa embogida. No hem d’oblidar la gent que està presa, però nosaltres hem de seguir fent via.
Des de que entren els primers presos polítics a la presó el vostre col·lectiu comença a fer mobilitzacions cada setmana els dilluns per exigir la seva llibertat. D’on sorgeix la idea i quina valoració fan des de que van començar?
– Va ser força espontani, va sorgir també a altres indrets i barris. Vam començar amb una concentració silenciosa i amb el pas de les setmanes s’ha convertit en una petita marxa pel barri de mitja hora, tres quarts. Anem variant el recorregut per fer-nos més visibles. El primer dia vam ser trenta-cinc i ara podríem parlar que la participació es manté entre dos-centes cinquanta i tres-centes persones, faci sol o pluja. Fins i tot el dia de Nadal i el dia d’any nou es van fer amb una molt bona participació. La gent no afluixa i crec que és una tònica general. Com més repressió la gent no afluixa i crec que és una de les coses que més nerviós posa a l’estat.
En la situació d’aparent bloqueig en la que sembla que estem com creieu vosaltres que s’hauria se continuar cap a la independència?
– Hi ha dos fronts, per un costat hi ha el polític que és el més complicat, doncs a més ens topem amb la judicialització del procés. Creiem que fa falta un govern, però això no farà que l’estat segueixi intervenint-nos i controlant-nos. Ja abans del 155, la gran majoria de les lleis del parlament van ser suspeses pel Tribunal Constitucional. nL’altre front és el carrer. Tot això va començar al carrer i segurament acabarà també al carrer. La gent és la que està empentant. Hem de seguir ampliant la gent a favor de la independència. L’única solució possible davant d’aquest estat cada cop més en descomposició és sortir-ne i crear-ne un de nou. També creiem que és important mantenir la solidaritat amb la resta de regions de l’estat, doncs quasi tots el catalans venim o tenim família de fora.
Que us agradaria afegir per acabar?
– Pel que encara tingui algun dubte, la lluita per la independència no és per fer un canvi de banderes. El canvi que volem és per fer un país millor, més just per tothom. La millor manera de progressar com a poble és amb un estat propi, i quan parlem de poble parlem de tothom els que estem a favor i els que estem en contra.
