Actualitat

Can Batlló en perill?

L’espai veïnal denuncia l’incompliment del compromís de rehabilitació dels espais cedits

El passat 17 d’octubre Can Batlló apareixia a molts mitjans de comunicació, s’iniciaven les obres del que haurà de ser el nou parc que cobrirà l’antic recinte industrial, una gran notícia pel barri. La nota de premsa de l’ajuntament va ser replicada de forma acrítica i les imatges que il·lustraven els articles mostraven recreacions d’un parc frondós i verd. En canvi qualsevol veïna que passes pel recinte el trobaria igual que els dies previs. De fet encara costa trobar gaires indicis de les obres, que avancen lentament. A més, l’inici d’aquestes van ignorar per complet la vida dels veïns i veïnes que fan ús dels diferents espais i projectes, tancant l’accés a molts d’aquests. Unes molèsties que impedien l’accés als Horts, la nau de circ i fins i tot al bar cooperatiu La Cantina Lab. Van fer falta diverses reunions amb l’ajuntament perquè es resolguessin aquests problemes.

Tres dies abans, les xarxes socials de Can Batlló iniciaven una enigmàtica campanya amb el lema “Can Batlló en Perill!”. L’espai veïnal autogestionat pretenia fer un crit d’alerta i d’atenció. Les obres del parc i la seva publicitat per part de l’ajuntament van en la línia de reforçar el discurs oficial de compromís amb les iniciatives veïnals. Però per altra banda l’aspecte més important del projecte comunitari està encallat i l’administració sembla que no vol, malgrat la retòrica política, acceptar part de les condicions de l’autogestió organitzada del veïnat.

Si el juny passat se celebraven els deu anys de l’inici del projecte veïnal de Can Batlló, no va ser fins al març del 2019 que es va certificar la cessió definitiva, per trenta anys prorrogables 20 més, d’una part de l’antic recinte industrial. Aquesta cessió inclou tot el bloc 11, una part de la nau central, el bloc 2 i les Masies de Pelleria i Can Bruixa. Però des d’aleshores fins avui els projectes de Can Batlló no han pogut avançar tal com s’havia planificat. La majoria dels 42 projectes que conviuen, o s’han d’instal·lar a Can Batlló, no disposen del seu espai definitiu. I aquesta és la principal queixa cap a l’administració. El recinte es troba en unes condicions lamentables pel que fa al seu manteniment després d’anys d’abandonament, que han deteriorat enormement les instal·lacions de les naus que estan en desús. Les naus que avui acullen les activitats socials de Can Batlló es mantenen per la tasca constant del veïnat i la col·laboració d’un programa de Barcelona Activa. Les que estan desocupades tenen goteres, greus deficiències estructurals i perill pel seu ús. Fins i tot s’ha hagut d’abandonar algun espai que estava en ús per l’amenaça de despreniments, com el cas de l’espai familiar La Nau. Les obres del parc han posat en contrast la rapidesa en destruir espais que alberguen col·lectius com Mobilitat, La Nau, Circ o els Horts i la lentitud en rehabilitar aquells que els han d’acollir. S’expulsa a aquests projectes sense haver avançat res en les seves noves ubicacions. Una acció que menysté la feina d’un veïnat que els han construït de forma autogestionada i on participen centenars de persones.

Mapa de les naus de Can Batlló cedides per la gestió comunitària. Les rehabilitacions pendents afecten al Bloc 11 sectors 2,3 i 4 (taronja, vermell i rosa), Bloc 2 (verd), Masia de la Pelleria (Blau), Bloc 8 (gris)

Desavinences en la gestió de la rehabilitació i el mal estat general de les naus on s’han d’ubicar alguns projectes és el que fa a Can Batlló denunciar la situació de perill per la seva activitat i el seu futur.

Segons el contracte signat entre l’associació de Can Batlló i l’Ajuntament, és el consistori qui s’ha de fer càrrec de les rehabilitacions. Però les divergències han vingut a l’hora d’aplicar això. Aquest març passat l’Ajuntament va presentar un pressupost de 1M de € per la realització d’un pla d’obres de 25M €. L’Associació Veïnal Can Batlló va rebutjar aquesta proposta per presentar una altra basada en l’autopromoció, que defensen que és més ràpida, més barata i amb major retorn social. Però segons l’administració, no disposa d’un paraigua legal i administratiu que l’empari. Tot i això, fonts del districte mostren el seu total compromís amb el projecte de Can Batlló i expliquen que s’ha creat una taula de treball per tal d’explorar totes les vies proposades, que garanteixi desenvolupar la inversió respectant els valors de Can Batlló i complint la normativa vigent. Aquestes desavinences i el mal estat general de les naus industrials on s’han d’ubicar alguns projectes és el que fa posar el crit al cel a Can Batlló i denunciar que la situació posa en perill la seva activitat i el seu futur.

La situació exigeix que l’administració s’obri a acceptar mecanismes de gestió comunitaris, superant les fórmules existents, de la mateixa manera que el contracte signat el 2019 va suposar la primera cessió per a gestió comunitària a la ciutat. I és que a Can Batlló es poden percebre les mancances dels discursos afalagadors amb l’autogestió veïnal que va acompanyat de lentitud en aplicar part dels compromisos. Mentre els blocs privats de pisos de luxe al voltant de les antigues fàbriques han crescut a tota velocitat, els equipaments que depenen de la Generalitat o l’Ajuntament han anat sempre a un altre ritme. L’Escola de Mitjans Audiovisuals Barcelona (EMAB) i La Cantina Lab són els únics espais rehabilitats per l’administració i en funcionament des que s’obri el recinte al barri l’any 2011. El parc comença ara les obres, la futura escola Cal Maiol en canvi, segueix en runes i servint com a magatzem per les obres dels apartaments de luxe del carrer Parcerisas, que ja es poden llogar a més de 1000 € al mes pisos d’una habitació.

Imatge de la campanya iniciada per Can Batlló per denunciar la situació en que es troba amb l’Ajuntament

La gran tasca veïnal, possible gràcies a la militància de centenars de persones i l’enxarxament amb els moviments socials del barri i la ciutat, han fet de Can Batlló un referent, que està convertint en realitat un espai autogestionat i generador d’alternatives transformadores. Un èxit col·lectiu que l’administració va reconèixer en signar el contracte de la concessió. Però la pressió i la lluita sembla que seguirà sent l’eina més eficaç per assegurar que el futur de Can Batlló sigui possible i sense variar en la seva metodologia i finalitats.

Comparteix!