Actualitat

Lloguers per sota del preu del mercat són possibles

Primers èxits de la campanya del Grup d’Habitatge de Sants per uns lloguers assequibles

La història de la Vanessa és semblant a la de moltes de les persones que arriben a la situació límit de desnonament. Mare soltera i amb poc més de quaranta anys, el gener de 2020 va perdre la feina d’administrativa que tenia des de feia anys. Malvivia en un local de 16m2 des del 2016, on la seva filla no tenia ni una taula on fer els deures. El llogava a un multipropietari que li cobrava 490 € per aquest baix que no disposava de cèl·lula d’habitabilitat i les instal·lacions d’aigua i llum estaven centralitzades en el pis de dalt, on vivia el propietari. En trobar-se sense feina es va veure sense cap ingrés. En pocs mesos va arribar la pandèmia i el confinament, i la propietat la pressionava per expulsar-la de casa, ja que amb l’ajuda que rebia, en forma de pensió, no li arribava pel lloguer.

Des del Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) confirmen que la situació de la Vanessa no és una excepció, i que l’especulació urbanística ha fet que els infrahabitatges es disparin. La pressió i angoixa de veure’s al carrer era molt forta, però quan va arribar al GHAS, va començar a albirar esperances. La laberíntica burocràcia de serveis socials, l’angoixa de veure’s al carrer i la falta de perspectives de millora generen una situació límit en les persones que s’hi enfronten. Quan la Vanessa va veure un cartell del Grup d’Habitatge passejant pel barri va decidir assistir de seguida, ja que el text que hi va llegir l’interpel·laven directament: “Estàs a punt de perdre la casa?”.

La Vanessa es va veure fora del mercat d’habitatge i a punt d’estar al carrer. L’arribada al GHAS li va permetre veure que no estava sola i podia lluitar.

De cop i volta tot es va capgirar. Es va adonar que no era ella la culpable de la seva situació, desenes de persones explicaven casos molt semblants al seu. La situació de l’habitatge a Barcelona és extrema i són milers les persones a qui aboca a la desesperació. Amb la força del col·lectiu va poder renegociar el lloguer que pagava, però tot i això li era necessari poder trobar una nova llar, digna i que pogués pagar. Es queixa que l’ajuda de serveis socials és quasi nul·la, ja que li exigien trobar un contracte de lloguer, justament allò que no podia aconseguir, abans d’ajudar-la.

Dos activistes del Grup d’Habitatge de Sants repartint octavetes de la campanya de lloguers assequibles

En aquest moment és quan des del GHAS comencen a treballar en la campanya per uns lloguers assequibles al barri. La idea és fomentar que petits propietaris s’avinguin a llogar per sota no només de preu de mercat, sinó per sota de l’Índex de referència dels preus del lloguer de la Generalitat. Aquests només busquen que els preus no pugin, però obvien que les quantitats a les quals s’ha arribat ja són inaccessibles per a moltes famílies. En sortir del confinament es va iniciar aquesta recerca per xarxes i a peu de carrer, repartint octaves als mercats i llocs de pas del veïnat. El principal desavantatge amb què es van trobar va ser la por que certs mitjans de comunicació han generat pel que fa al lloguer. Tot i això van començar a rebre les primeres veïnes que decidien posar a disposició de veïns els seus pisos, deixant de banda immobiliàries i administradors, que s’enriqueixen amb les pujades de preus. La idea és que la quantitat a pagar s’acordi entre llogater i arrendador, segons les possibilitats del primer. Com a garantia s’estableix les relacions de confiança i proximitat entre veïnes.

D’aquesta manera la Vanessa es va poder posar en contacte amb un propietari que accedia a fer un contracte a una veïna, mare soltera i sense feina fixa, quelcom impensable amb una immobiliària. Després d’una negociació es va acordar un preu 200 € per sota del que marca l’Índex. Una part d’aquesta a més la pagarà serveis socials. Tot un èxit per la campanya, que demostra que l’avarícia i l’especulació no és un valor intrínsec en les persones propietàries, sinó que es fomenta per aquelles empreses que prioritzen guanys desorbitats per sobre dels drets humans. Des del col·lectiu en defensa del dret a l’habitatge animen a aquelles persones amb pisos per llogar que s’hi posin amb contacte per poder resoldre més casos com el de la Vanessa.

Sense administradors ni immobiliàries pel mig es pot superar les barreres que representen l’avarícia i l’especulació. El contacte directe entre veïnes permet establir acords entre llogaters i arrendadors assequibles i adaptables a cada cas.

Els grups de defensa de l’habitatge han crescut molt en els últims anys, a remolc de la pujada de preus del lloguer i la incapacitat d’accedir a una llar per part de moltes veïnes. Desgraciadament, els desnonaments són una constant a les notícies diàries del país. Aquests col·lectius han realitzat inteses lluites contra l’especulació, bancs, fons voltors i grans propietaris. L’organització col·lectiva ha estat clau per impedir milers de desnonaments. Però més enllà de les imatges de policies actuant contra activistes, que defensen amb els seus cossos, literalment, les cases de les veïnes, la seva feina va molt més enllà. La tasca col·lectiva d’aquests grups també consisteix en suport moral, compartir eines legals, acompanyament als infinits tràmits burocràtics, pressió les administracions, campanyes per garantir el dret a l’habitatge, etc. I un punt molt important, la negociació amb administracions i propietaris per aconseguir que no arribi el dia en què un exèrcit de policies armats expulsi de casa seva a una veïna. Una feina invisible però constant, que permet resoldre els problemes d’habitatge que genera el salvatge mercat lliure.

Tal com explica la Vanessa, sola no hagués pogut fer res, però organitzada amb altres veïnes ha estat capaç d’assegurar el seu dret a un habitatge digne.

Comparteix!