Opinió

La nova estafa de la Reforma Laboral

Entre grans aplaudiments de la Patronal, la premsa oficial i la benedicció de la FAES, Ana Botín i fins i tot de Fátima Bañez (ministra de Treball del PP que va aprovar la llei de 2012), avui dijous 3 d’octubre el govern espanyol ha convalidat al Congrés la seva Reforma Laboral, amb els vots a favor de Ciutadans (la dreta unionista), PDCat (la dreta catalana), part d’UPN (el PP regional navarrès), i d’un sospitós vot del PP, entre d’altres.

Com és possible que una norma d’un govern «progressista» sigui aprovada amb els vots de la dreta? Es pot fer una reforma de la normativa laboral afavorint alhora a treballadors i empresaris? S’ha derogat o no la Reforma Laboral del PP de 2012? la resposta és simple: no s’ha derogat cap dels fonaments de les reformes dels governs anteriors, i les retallades bestials de Rajoy es mantenen i consoliden amb una nova norma que no suposa un avenç en els drets dels treballadors. I simplement per això la dreta i la Patronal estan a favor.

La Reforma Laboral del PP de 2012

Els darrers anys hem viscut diverses Reformes Laborals que ha retallat drets importants a la classe treballadora, algunes aprovades per governs del PSOE, i segurament la més lesiva va ser la del govern de Rajoy de 2012, que es va fonamentar principalment en:

– Abaratiment de l’acomiadament «improcedent»: es va passar d’un acomiadament improcedent de 45 dies per any amb un topall de 42 mensualitats, a una reducció dràstica de 33 dies per any amb un topall de 24 mensualitats, que va suposar una reducció molt gran de les quanties abonades.

– Derogació dels «salaris de tramitació»: anteriorment si un jutge determinava que l’acomiadament era improcedent, l’empresari havia d’abonar al treballador tots els salaris que hauria percebut entre l’acomiadament «il·legal» i la sentència. Aquesta «sanció» afavoria que els empresaris s’ho pensessin molt abans de fer acomiadaments en frau de llei, i si era improcedent ho reconeguessin abans de que el treballador hagués d’arribar a judici. La Reforma Laboral del PP va derogar aquests salaris de tramitació per l’acomiadament improcedent, fent que als empresaris els sortís molt a compte acomiadar al·legant una causa qualsevol, pagant el mínim, i simplement esperar a que si el treballador els demandés, mesos després ja abonaria el que li correspon.

– Acomiadaments col·lectius sense control administratiu: la reforma «popular» va facilitar molt els acomiadaments anomenats col·lectius, sense la necessitat de cap control ni autorització de les administracions, i per tant, sense que ningú fiscalitzés mínimament si es donen les causes al·legades per l’empresa per fer una mesura tan traumàtica.

– Facilitats a l’empresari per modificar les condicions laborals: es va facilitar que les empreses poguessin modificar molt més fàcilment àmbits molt sensibles de la feina, com la possibilitat de mobilitat dels treballadors de forma unilateral per part de l’empresari, imposicions de canvis de jornada o de classificació professional.

– Pèrdua de drets a causa de la subcontractació: certs col·lectius de treballadors, com les kellis entre d’altres, van patir una dificultat molt gran per a que els reconeguin drets a causa de la subcontractació, la pràctica de mantenir treballadors fora de Convenis per ser subcontractats per altres empreses (o subcontractats per subcontractes).

Es deroguen les mesures de Rajoy de 2012?

Cap de les mesures anteriorment citades han estat derogades, ni modificades el més mínim. Per tant, aquesta Reforma Laboral suposadament «progressista» consolida els acomiadaments més baratos, fàcils i sense control dels empresaris, mantenint una normativa que permet grans canvis de forma unilateral de l’empresari en les condicions de treball dels seus empleats (horaris, jornada, mobilitzat, categoria professional,…) i deixa a l’estacada a col·lectius com les kellis, als que havien promès reformes reals.

Les úniques modificacions substancials de la Reforma actual són:

– Modificació de la «ultraactivitat» dels Convenis Col·lectius: Abans de 2012, fins que no s’aprovava un nou Conveni Col·lectiu, l’anterior continuava vigent, sistema legal que determinava que els treballadors podien pressionar amb no signar un nou Conveni, sabent que si no hi havia acord mantenien almenys els drets de l’antic. La Reforma Laboral del PP va determinar que quan un Conveni Col·lectiu finalitzava ja no era aplicable, i per tant ara eren els empresaris els que podien pressionar amb no signar un nou Conveni, ja que si no s’arribava a cap acord els treballadors perdien els drets negociats en antics Convenis.

Aquesta polèmica mesura del PP no ha estat «derogada» tornant a la situació anterior a 2012, sinó que ha estat «modificada», creant uns mecanismes de manteniment del Conveni anterior però subjectes a certs requisits.

– Reducció del temps possible legalment per a certs contractes temporals: la nova norma estableix uns límits més curts per a la durada legal d’alguns dels contractes temporals. Una mesura teòricament positiva, però que desgraciadament  tampoc tindrà uns efectes reals en el mercat laboral, atenent a que alguns contractes temporals passaran a denominar-se fixes discontinus, però amb la mateixa realitat de precarietat, temporalitat i una realitat al mercat laboral de poc (o pràcticament nul) control de l’actuació empresarial.

Fa verdadera vergonya aliena que algú amb un mínim coneixement de la norma pugui defensar de forma sincera que aquesta nova norma millora les condicions laborals dels treballadors, i molts menys encara que «deroga» la Reforma Laboral del PP de 2012.

Un nou engany

El govern «progressista» del PSOE i Unidas Podemos, amb l’inestimable ajuda dels sindicats institucionals CCOO i UGT, ens està acostumant a grans declaracions que diuen defensar drets de les classes populars, per després a la realitat aprovar normes que no ho fan. Els diaris anaven plens de declaracions on el govern assegurava que havia «prohibit» els acomiadaments durant la pandèmia, però els jutjats socials es van col·lapsar amb milers d’acomiadaments reals. Ens van prometre la pujada de l’IPC a les pensions, però a darrera hora els pensionistes van tornar a perdre poder adquisitiu pujant només un 2,5% (quan l’IPC va ser del 6,5%). També van dir que s’havia aprovat una moratòria pel dret a l’habitatge, però cada dia han continuat els desnonaments. Ara li ha tocat al mercat laboral. Van prometre en campanyes electorals i pactes de coalició la derogació de la Reforma Laboral, i no hi ha cap advocat laboralista mínimament honest que defensi que ho hagin fet, sinó que ben al contrari, la lectura de la norma deixa clar que les retallades de Rajoy s’han consolidat.

Comparteix!