Col·lectius en lluita

La salut mental i les joves de classe treballadora

Quan parlem de salut mental hem de tenir en compte aquells factors biològics que ens poden fer més propenses a patir una malaltia, i tant. Però també hem de fixar-nos en allò que ens envolta i afecta col·lectivament. Els factors econòmics, polítics i socials.

El malestar juvenil no és una qüestió individual. L’ansietat, l’estrès o la depressió tenen molt a veure amb el sistema socioeconòmic on ens ha tocat viure, el sistema capitalista i patriarcal. 

A les joves treballadores les alteracions que més ens afecten són l’estrès, l’ansietat, l’angoixa social i la depressió, així com les alteracions en la conducta alimentària. Sense oblidar, és clar,  la drogodependència i les socioaddiccions.

Les notícies que parlen de l’empitjorament de la salut mental entre les joves són constants des que va acabar el confinament. De sobte, la gran oblidada de la salut és a l’ordre del dia.

Es llegeixen titulars com ara «1 de cada 3 joves d’entre 13 i 18 anys pateix ansietat»,  «els trastorns alimentaris en adolescents augmenten un 25% des del confinament», o «el 75% de casos amb problemes de salut mental comença en la joventut». 

I, la destacada d’entre totes per la seva contundència. «El suïcidi és la primera causa de mort no natural entre les joves». 

La visió global implica tenir en consideració allò que ens afecta en el nostre dia a dia. L’atur juvenil, elevadíssim als Països Catalans. La precarietat laboral i les condicions indignes, si hi ha feina. La impossibilitat d’emancipar-nos que se’n deriva. 

L’augment de les violències masclistes i dels atacs a les lesbianes, les trans, els homosexuals i les bisexuals, lligades a l’auge de l’extrema dreta i del feixisme a tota Europa.

Però també la manca d’oci, gratuït i segur, lluny del consumisme desbocat. D’espais de trobada i socialització entre nosaltres. I l’emergència climàtica, visible arreu i que condiciona el nostre esdevenir i el de la humanitat sencera. 

Som una generació que ha viscut sota la promesa d’un futur perfecte: ens han dit que si estudiàvem tindríem una bona feina que ens permetria comprar una casa, tenir vacances dos cops l’any, disposar de temps per quedar i sortir amb amics.

Ara, enmig d’una nova crisi econòmica i social, veiem que tot era una il·lusió.  Propaganda capitalista, ras i curt. No tenim ni temps ni estabilitat, només una manca d’expectatives de futur i l’angoixa de viure un present cada dia més incert.

Ens fan sentir les  úniques responsables del nostre destí en un sistema on la majoria de decisions que “hem de prendre” ja venen donades.  

No hi ha estabilitat emocional ni mental possible sota el capitalisme i el patriarcat. Perquè la salut mental en el capitalisme significa l’adaptació de les nostres vides al treball assalariat. 

Només nosaltres, les joves treballadores, organitzades als nostres barris, viles o ciutats amb la resta de la nostra classe, podem ser la peça que ho faci saltar tot. Perquè ho volem tot i no renunciarem a aconseguir-ho.

Comparteix!