El malestar dels docents i els motius de la vaga
La comunitat educativa del país ha viscut aquesta setmana un procés de mobilització que ha sacsejat tot el sector d’una forma que no veia des dels anys vuitanta. Més enllà de l’esforç de docents, sindicats i associacions de famílies, la persona que ha aconseguit aquest nivell de mobilització ha estat el conseller d’Educació González i Cambray. I és que en tan sols deu mesos de gestió al capdavant d’aquesta conselleria ha aconseguit una unitat al si de la comunitat inèdita aquest segle. El dolent d’aquesta situació és que aquesta unitat és a base d’un enfrontament amb les polítiques i decisions preses per la seva persona.
El conseller, enginyer llicenciat en màrqueting, ha adoptat una actitud d’accions unilaterals pel que fa a la comunitat que ell dirigeix. Malgrat pregonar la importància de la implicació de mestres i professores no ha consultat ni una sola vegada als seus representants escollits democràticament, els sindicats. La llista de greuges que arrossega el col·lecteu és extensa i s’arrossega des de la baixada de pressupostos de les retallades del govern de CiU el 2011. Tot i això, dos són les gotes que han fet vessar el got. Una ha estat l’anunci del canvi de currículum, que preveu una disminució important en matèries d’humanitats, artístiques i de tecnologia. Unes mesures que afecten greument la qualitat de l’educació que rebran els alumnes a més d’una disminució considerable de mestres de les matèries afectades. Però la mesura més mediàtica que va fer esclatar el professorat va ser l’avançament del calendari escolar al 5 de setembre. Una decisió, que com les altres, no va estar consensuada ni debatuda amb els centres escolars i aquests es van assabentar per la premsa.
El fet que aquest tema fos el que fes saltar la vaga, ha estat utilitzat pels grans mitjans de comunicació, sobretot TV3, per obviar la llarga llista de reclamacions de les docents del país. Fins i tot s’ha arribat a dir que les mestres fan vaga per tres dies menys de vacances, quan en cap cas les vacances del col·lectiu es veuen afectades. El que es veu perjudicat és el temps de preparació del curs, que s’hauria de fer en dos dies el curs següent, i aquí hi juga un paper important un altre de les reclamacions del professorat, la inestabilitat de les plantilles. Aquest tema ja va ser motiu d’una vaga de dos dies el novembre passat. A Catalunya el percentatge d’interinatge arriba al 50% de les plantilles dels centres, el que suposa, a més de precaritzar el sector, que cada any canviï la meitat de les professores, una part de les quals no s’adjudica fins al primer o segon dia de setembre.
Cal destacar que amb qui si que s’ha reunit diverses vegades el conseller ha estat amb la fundació Bofill, finançada per La Caixa i que lidera el que anomenen la “reconversió de l’educació” i programes com Escola Nova 21. De fet, la fundació a més reunir-se diverses vegades amb el conseller, cosa que no han aconseguit fer les docents, també ha aconseguit situar una persona de la fundació com a número dos del departament i que la periodista encarregada dels temes d’educació a TV3, que està cobrint les mobilitzacions, sigui una col·laboradora seva, Mireia Rom. Des dels sindicats es denuncia el menysteniment de la tasca docent i la introducció d’una ideologia neoliberal que menysprea el coneixement per centrar-se en l’aprenentatge de metodologies. El que crearia uns ciutadans preparats per la precarietat i sense coneixements on sustentar la seva capacitat crítica.
Mobilització a Sants
A causa de les raons ja esmentades, tots els sindicats de mestres han convocat cinc dies de vaga, tres aquesta passada setmana (15, 16 i 17 de març) i dos més pels dies 29 i 30 de març. Una unitat sindical que no es veia des de les mobilitzacions contra les retallades. D’aquesta manera el professorat del país ha obert un pols de força contra el conseller Cambray i les seves mesures liberalitzadores. El col·lectiu denuncia la seva actitud d’autoritària, cosa que ha fet esclatar un sector molt cremat després de dos anys de pandèmia a les escoles. A Sants s’ha creat una assemblea de docents que agrupa professores i mestres de tot el districte, i en la qual estan representades totes les escoles i instituts del barri. Des d’aquesta assemblea es van organitzar els piquets i les manifestacions per aquests dies amb un important seguiment. De fet, aquesta vaga ha estat la més secundada al sector des de fa dècades. A Sants el seguiment ha estat per sobre del 50%, els tres dies. A secundària ha estat més elevat, situant-se per sobre del 60% i alguns centres com l’ARTS amb dificultats per cobrir els serveis mínim.
La mesura de l’avançament escolar es va vendre com una demanda de les famílies, però aquest argument està quedant en dubte quan les diferents associacions de famílies de les escoles s’estan adherint a les protestes, mostrant el seu suport al professorat. Així ho han fet les AFA de l’ARTS, Cavall Bernat, Cal Maiol, Lluís Vives, Jaume I i la incombustible Assemblea Groga de Sants. Les famílies han mostrat el seu suport deixant de portar les criatures a l’escola, realitzant tallers de pancartes, i amb una cassolada a Plaça de Sants a les 17h durant els dies de vaga. A més s’ha creat un grup de Telegram de famílies del barri per donar suport a la vaga que aplega més de 800 persones i que està coordinant-se per seguir amb les accions. Però la rebel·lió als centres ha arribat fins i tot a les direccions, un fet insòlit. Escoles com Gayarre i l’Emperador Carles han mostrat el seu rebuig a les mesures que pretén imposar la conselleria, sota el lema “L’educació no s’improvisa”.
Els tres dies de vaga han comptat amb mobilitzacions a Sants. A més de piquets matinals en alguns centres, cada un dels dies una columna de vaguistes, que ha estat al voltant de 150 persones cada dia, ha recorregut els carrers per sumar-se a les manifestacions unitàries. S’ha tallat la plaça d’Espanya i el dimecres un grup de mestres va irrompre al saló de l’Ensenyament, fent que el conseller renuncies a inaugurar-lo per no trobar-se amb les docents.
Valoracions i seguiment de les mobilitzacions
Les mobilitzacions no han acabat i s’espera que els dos dies de vaga que resten mantinguin el to de les anteriors. Els sindicats, que asseguren que el seguiment ha estat per sobre del 50% els tres dies passats, són optimistes pel que fa al futur immediat. Aquests s’han vist superats i les assemblees de centres i territorials per coordinar i enfortir la lluita no fan més que multiplicar-se. S’està treballant en altres mesures de pressió si el conseller no s’asseu a negociar, com per exemple no posar les notes finals, cosa que impediria tancar el curs administrativament. La conselleria per la seva banda ha xifrat el seguiment de la vaga en el 20% del professorat el primer dia i 10% el dijous 17 de març. Cosa que contrastaria amb les massives mobilitzacions d’aquests dies que han agrupat de 50.000 a 20.000 persones els diferents dies de vaga. A més s’ha vist obligada a fer concessions estètiques de cara a la galeria, com anunciar que retardaria l’entrada en vigor del nou currículum o l’eliminació de la qualificació competencial “en procés d’assoliment”.
El pols està servit, entre una comunitat educativa que es reforça i es mobilitza i una conselleria que intenta mostrar una cara de flexibilitat mentre es nega a negociar res ni amb docents, ni centres, ni famílies. Alguns mestres situen a Cambray en posicions Thatcheristes en el seu enfrontament amb els sindicats, l’actitud autoritària i l’intent de col·locar l’opinió pública contra els treballadors. El president Pere Aragonès haurà d’avaluar si és desitjable tenir un conseller d’educació amb tota la comunitat educativa en contra.
