Sants-Montjuïc per la Independència

El que hem unit com a poble, que no ho separin els partits

Ens importa un rave quin partit té l’hegemonia dins de l’independentisme. Ens hem cansat de la seva baralla de pollastres que tant rèdit dóna a Espanya. Que cada cop que gira el vent comenci un enfrontament a les xarxes socials entre els acòlits d’un i els acòlits de l’altre.

Des del 2009, amb l’esforç d’entitats, persones de dins i fora dels partits, voluntariat, professionals, empreses i mitjans de comunicació vam teixir un moviment unitari que va posar l’avant tota cap a la independència. Vam articular un argumentari amb motius econòmics, polítics, jurídics, socials, culturals, esportius, etc.

I vam votar la
independència. I la vam guanyar. Dues vegades. I vam portar majories
independentistes al Parlament. Quatre vegades. Perquè ens crèiem
els motius per la independència.

A les portes d’un
altre 11 de Setembre ens hem de preguntar si encara ens els creiem.
Si encara hi ha espoli fiscal, atacs a la llengua i a la composició
del Parlament, atacs a la llibertat d’expressió, excessos
judicials contra l’independentisme, incompliment de les promeses en
matèria d’infraestructures, i un etcètera inacabable. Perquè si
tot això encara hi és, les ganes de quedar-se a casa per la Diada
s’esvaeixen soles.

Segur? No, espera’t.
Cal castigar els partits, que no han fet el que havien de fer i que
ara es dediquen a barallar-se entre ells. Cal quedar-se a casa per la
Diada. I aixi enviem un missatge molt clar: que com que ens hem
enfadat amb ells, ja no volem la independència. Apa. Ja ens és
igual que Espanya ens vulgui esclafar. La independència és
impossible perquè la voliem per fer un favor als partits i, ells,
desagraïts, no ens han agafat el guà.

Aquest missatge, que
fa esgarrifances, és el que enviem si, aquesta Diada, ens quedem a
casa per mostrar l’enfadament amb la classe política. Volem la
independència per a ells? O la volem per a nosaltres, els nostres
avantpassats i els nostres descendents? Pel nostre medi ambient, pels
nostres llocs de treball, pels nostres represaliats, per la nostra
llengua, per la nostra escola?

Volem dir als
partits que abaixem els braços i ens resignem a que la seva lluita
per l’hegemonia bloquegi el camí cap a la República Catalana?

Ens importa un rave
quin partit té l’hegemonia dins de l’independentisme. Ens hem
cansat de la seva baralla de pollastres que tant rèdit dóna a
Espanya. Que col·laborin en la repressió. Que cada cop que gira el
vent comenci un enfrontament a les xarxes socials entre els acòlits
d’un i els acòlits de l’altre. Ens hem cansat de la
partitocràcia.

Aquest 11 de
setembre cal omplir els carrers com mai, siguem de les sigles que
siguem, per a l’embranzida final cap a la independència des de la
societat civil. Aquella embranzida que farà que els partits es posin
nerviosos i que només puguin seguir-nos o apartar-se. Com ja hem
demostrat que podem fer.

Ens veiem als
carrers amb la samarreta negra!

Sants-Montjuïc
per la Independència (Assemblea Nacional Catalana)

Pots llegir la notícia a la seva font original .