Sants-Montjuïc per la Independència

Entrevista al vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona

Jordi Pesarrodona és activista i actor, i és el vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana. Aprofitant el seu pas per Sants per a oferir-nos l’espectacle “Per Nassos”, amb la companyia Komiklo Klun, l’hem entrevistat perquè ens parli de l’11 de Setembre i de l’actualitat del procés d’independència.

També pots escoltar l’entrevista en format d’àudio:

Font: Assemblea Nacional Catalana

En quin punt es troba la relació entre l’Assemblea i els partits independentistes?

Es troba en un punt
mort perquè els partits independentistes podríem dir que s’han
tornat autonomistes. Per tant l’Assemblea és clarament qui marca,
ara, el full de ruta cap a la independència. Perquè malauradament
tenim els grups parlamentaris que, en teoria, havien sumat el 52% del
moviment independentista i el que estan fent és estirar una
autonomia.

Des de l’Assemblea llancem un missatge: aquesta Diada ens volen comptar.

Quin missatge vol enviar l’Assemblea aquest 11 de setembre?

L’Assemblea vol
enviar el següent missatge: anem amb fermesa i amb convicció cap a
la independència. No hi ha una altra sortida. I per aconseguir
arribar a la independència hem de ser molt consistents, molt ferms i
molt decidits, i també molt crítics contra el nostre propi govern
perquè hi ha moltes persones encausades i imputades pel govern de la
Generalitat. Però, evidentment, també denunciar tots els afers de
l’estat espanyol: no oblidem l’atac indiscriminat contra la
llengua o el Cas Pegasus que està passant absolutalment
desapercebut. Per tant, fermesa i convicció i només hi ha un camí:
Tornem-hi per vèncer que és la independència.

Què diries a les persones que es volen quedar a casa perquè se senten desenganyades?

Que és un error.
L’11 de Setembre sí que és una manifestació que manté el caire
familiar que ha tingut en anys anteriors, però aquest any serà molt
ferma i molt decidida. La primera conseqüència que podem dir que té
aquest any la Diada és que sortim amb la samarreta negra, que
simbolitza la resistència a ultrança, fins que convingui, en
homenatge als qui van resistir a Barcelona el setge de 1714: la
bandera de Santa Eulàlia. A la gent es queixa amb coses com «Només
penseu en vendre samarretes
» o «ja estic fart d’anar a les
Diades
», li diria que passa el contrari: aquest és el missatge
que està donant gent malintencionada que vol que la Diada fracassi
absolutament. I des de l’Assemblea llancem un missatge: aquesta
Diada ens volen comptar. Per tant servirà molt per marcar la
musculatura i la força que segueix tenint el moviment
independentista. Animeu-vos. No us quedeu al sofà de casa. Tothom,
tothom cap a la Diada.

Què creus que ha de passar per recuperar la confiança que hi havia entre tots els actors del procés l’any 2017?

Que el poble torni a sortir al carrer, perquè la independència només l’aconseguirem des del poble. Quan el poble surt al carrer el polític obeeix, perquè només li queden dos camins: o fer un pas al costat i optar –lícitament– per no ser imputat i vetllar per la seva família, i té tot el dret a fer-ho, o anar amb fermesa cap a l´únic camí que queda que és la independència. Ens toca a nosaltres apretar com ho haviem fet històricament. Haviem sigut més de dos milions de persones al carrer. Recordem que Artur Mas no es va tornar independentista en 24 hores, sinó que va ser un bon estadista que va saber escoltar el clam del poble. Quan la presidenta Forcadell va dir «President, posi les urnes!» els polítics van obeir i es va aconseguir la unitat que mai s’havia aconseguit. Fins i tot nosaltres, al carrer, com a poble, vam aconseguir que el president Puigdemont digués el famós «O referèndum o referèndum. El farem pactat amb l’estat o el farem unilateralment, però tirem-lo endavant». Per què aquests polítics van tirar endavant amb aquesta fermesa? Perquè el poble hi era. Ara el que volen és, precisament, que el poble no hi sigui. Hem de marcar objectius clars per anar cap a la independència. Fixeu-vos que ens diuen «Mai més posar una data». Doncs des de l’Assemblea diem sí: marquem objectius clars i dates, perquè la gent quan té un objectiu clar cap al qual anar, torna a sortir al carrer.

Font: Sants-Montjuïc per la Independència

Com podem fer que la força que manté l’Assemblea es torni a visibilitzar a l’agenda política?

Precisament va
lligat amb el que contestava abans. Des de la mobilització
ciutadana, des de la pressió al carrer, des de la fermesa, des de la
convicció és quan l’agenda política tornarà a tenir en compte
l’Assemblea. Mentre estiguem desencisats, mentre ens quedem a casa
l’Assemblea perd aquesta musculatura i aquesta força. Per això
mateix la volen desactivar. Hem de fer el contrari: tornar-nos a
animar, tornar-hi a ser perquè jo no conec cap independentista que
hagi deixat de ser-ho. Senzillament la gent s’ha sentit enganyada,
estafada, però no ha deixat de ser independentista. Ens toca
mullar-nos i anar a totes.

I de cara a la comunitat internacional?

És exactament el
mateix. Que vegin la força que té [l’Assemblea]. Aquests dies vam
fer la trobada amb Alex Salmond, qui va dir que l’únic camí és
la fermesa i ajudar-nos tots. Apareixia a la premsa que, si la
comunitat escocesa, irlandesa i catalana s’uneixen, això és un
moviment imparable.

Creus que caldria una estratègia unitària de cara a les eleccions que vénen, municipals i espanyoles?

Al full de ruta de l’Assemblea hi ha, com a darrera conseqüència, que si no es posen d’acord els partits polítics sobiranistes es pot anar cap a la llista cívica. Gent disposada a anar a totes per aconseguir l’objectiu de la independència. Per tant aquesta és la força que pot aportar l’Assemblea amb aquest full de ruta, cosa que només, només farà la gent amb aquesta convicció. La llista cívica també pot ser una oportunitat.

Pots llegir la notícia a la seva font original .