Diumenge 20 de novembre, anem fins a Terrassa. La plaça Vella acull una de les darreres diades castelleres de la temporada. Els Minyons com a locals, Sant Cugat i els Borinots com a colles convidades. Pels de Sants serà la darrera actuació de la temporada, i un bon moment per a fer balanç. Parlem amb el seu cap de colla, en Pau Granell, nascut al barri de Sant Andreu de Palomar fa 37 anys, per valorar la salut de la colla en la primera temporada post pandèmica i per saber quins nous reptes es planteja la colla a les portes del 30 aniversari.
Com una persona nascuda a Sant Andreu acaba de cap de colla dels castellers de Sants?
Perquè porto vint anys a la colla, i des de l’inici bastant implicat. Ha estat el pas natural després d’haver estat a equips tècnics de pinya i també dinamitzant la Festa Major.
Després de la covid i tot plegat un grup de gent que hem intentat fer el màxim de coses per a reactivar la colla i aquest grup de persones som les que hem acabat liderant un projecte per als dos següents anys.
Accedeixes a cap de colla a principi de 2022 en un moment molt complicat no només per la colla sinó pel mon casteller i en general per la societat. La pandèmia ha estat un cop dur a nivell d’entitat? Com us ha afectat a la massa social, i sobretot com ha repercutit en els relleus a la canalla?
Igual que ha tingut impacte social per a la colla, que ara som menys, també som menys canalla, amb el problema afegit que la canalla va creixent, la canalla és renovació constant. Lo normal és que a mida que van creixent les vagis canviant de posició al pom de dalt, és un canvi gradual que casi bé ni el notes. L’aixecadora passa a enxaneta i l’enxaneta passa a fer de dos. Durant gairebé dos anys aquest relleu s’ha trencat del tot, i calia reconstruir poms de dalt on ningú o gairebé ningú feia la seva posició. A inici de temporada a cada posició hi teníem canalla dos anys més grans del que tocava.
A nivell de massa social també està costant, al març quan vam començar assajos, encara anàvem amb mascareta, incertesa per si ens tornaven a tancar, per si venia la setena o vuitena onada de la covid. Ha estat poc a poc que hem recuperat la massa social, però no hem tornar a nivells d’anys anteriors.
Tancàveu el 2019 amb un sostre amb cinc de vuit, el tres i el quatre de nou, 2020 i 2021 havien de ser anys de consolidació o hi havia ganes de fer passos més enllà?
Al 2019 havíem començat un procés de renovació, veníem d’una anys molt bons. Entre l’any tretze i el setze, amb el salt a la gama extra amb molts dos de nou, pilar de vuit i cinc de nou, al dos-mil setze si que hi ha cert cansament cíclic desprès d’assolir grans fites. Això ens porta al dos-mil dinou a replantejar-nos coses i engeguem un procés de renovació. El 2020 ha estat un any que ha interromput el procés i que tot just ara hem reprès amb l’afegit que si has de reconstruir el pom de dalt, no pots fer canvis a l’estructura. Que és el que haurem de fer la propera temporada. Som colla de nou i volem fer castells de nou, i per tant cal un relleu que garanteixi un cert nivell casteller, i poder repetir la tripleta màgica (3d9, 4d9, 5d8).
Som colla de nou i volem fer castells de nou
20 de novembre la colla ha acabat temporada descarregant el 3 de 9 a Mataró i Terrassa, però sense recuperar la torre i el 4 de nou. Què us ha faltat per poder culminar alguns dels intents desmuntats? Heu assolit els objectius de la temporada?
La torre de nou no sortia a les travesses com a castell a recuperar aquesta temporada, el 5 de vuit si que l’hem pogut fer un cop a la diada de Sants, però no l’hem pogut repetir fora del barri per manca de gent, som justos, i a la que algú es posa malalt o falla per algun motiu, no l’hem pogut continuar assajant. Però l’objectiu de la temporada era tornar a fer castells, amb el 2 de 8, el 5 de 8, el 3 de 9 i el 4 de 9 com a construccions a recuperar. Els hem pogut fer tots, ens hauria agradat poder-los fer més vegades, sobretot el 2 i 5 de 8, i pel 4 de 9 ens ha faltat volum de gent, un punt de sort i algun assaig més. A la diada de Minyons l’hem desmuntat, per no caure. En aquest sentit estem contents pel fet d’haver tingut una temporada en blanc en quan a caigudes. Però ens hagués agradat descarregar-lo.
Des de 2017 la colla ha apostat per recuperar la construcció de la pinya a la manera antiga en castells folrats, una construcció que a priori és més segura i protegeix millor la pinya en cas de caiguda. Què ens en pots dir i com ho valoreu desprès de l’experiència?
La valoració interna és molt bona, hem pogut fer castells de nou i algun gama extra amb aquest tipus de pinya. Per la poca experiència que hem tingut en quan a caigudes, no podem valorar si serveix. Ho vam iniciar desprès de detectar en un parell de caigudes, gent ben col·locada i amb una constitució forta es va fer mal, però com que tenim molt poques dades no podem treure´n conclusions. Tenir els braços amunt et protegeix més la zona cervical, estem contents perquè algunes colles també l’han adoptat però ens agradaria que encara més colles ho adoptessin.
Sants sempre ha apostat per la seguretat com a premissa imprescindible. Pioners amb la idea del casc a la canalla, ara la soca antiga, i sempre partidaris de desmuntar abans d’arriscar. També veiem a la majoria de castellers consultat una aplicació mòbil per saber la seva posició dins el castell, quines novetats en seguretat, tècnica i tecnologia tindrem els propers anys? Ja hi esteu treballant?
No estem treballant cap cosa nova en especial, és el dia a dia, la filosofia de la colla és caure poc perquè no ens agrada caure. Ja no tant per que et facis mal o no –un mal que al cap d’una estona se’t passa-, sinó per la sensació de frustració. Li estem dedicant moltes hores a fer castells, hores invertides a nivell personal i col·lectiva i això pot generar una frustració molt gran. Si tu hi has invertit un munt de temps i ganes i et quedes a mitges o ni això.
La gent que te més experiència, que porta més anys, hi posa més ganes, és la que contínuament va pensant que podem fer per treure un millor rendiment als assajos, de manera que els castells siguin el més segurs possibles, sabent que el risc zero mai el tindrem.
El sostre casteller és difícil de trencar. I malgrat tot sempre hi ha reptes, d’una banda les colles top segueixen apuntant alt, i els verds van carregar el pilar de 9 a la seva diada i Minyons ha descarregat el 3 de 9, altres colles opten per buscar els objectius en novetats com castells fets només per canalla, dones, nous al·licients. Com afronteu aquesta necessitat de no caure en la monotonia?
És molt difícil arribar a la gran pastanaga, però quan ja has menjat pastanaga tres cops ja no és el mateix. És molt complicat i segurament és una cosa que ens ha jugat molt en contra. Els objectius d’aquest any eren castells que hem fet 30 i 40 vegades, hi ha gent que ha fet 100 vegades el 3 i 4 de nou, mantenir a aquesta gent motivada costa molt. Però també és gent que sap que fer això costa molt. Per sort fer castells és només la punta de l’iceberg de la nostra colla castellera. Hi ha moltes més coses al darrera amb les mil coses que fem, calçotades, festa major…, per trobar molts al·licients a part dels castells, un al·licient que no podem perdre perquè la gent vol tornar a fer el 5 i el 2 de 9, però per arribar a fer-los ens cal un estadi previ amb molts castells de 8, 3 i 4 de 9, i en això estem.
És molt difícil arribar a la gran pastanaga, però quan ja has menjat pastanaga tres cops ja no és el mateix
La colla no només fa castells, sinó que participa del dia a dia del barri amb moltes activitats. Com d’important és per la colla aquest vincle amb la resta del barri?
Segurament és una de les potes clau de la colla. Al final el territori, en aquest cas el barri de Sants, és molt important. La majoria de castellers son del barri i a part de fer castells han estat o estan implicats en altres entitats del barri, i així ho entenem, és part intrínseca de la colla. Per això fem festa major. A la festa major no hi busquem cap rèdit mes que passar-nos-ho bé nosaltres i poder-ho compartir amb la resta del barri.
Creus que l’episodi de la Festa Major de 2017 –concert d’Ítaca band- que va generar malestar a sectors del barri us ha passat factura en dinàmiques conjuntes de treball. A 5 anys vista creus que hauríeu actuat diferent?
Òbviament hauríem fet coses diferent. Jo aquell any formava part de la comissió de grups i òbviament que ara faríem coses diferents perquè sinó seriem molt curts si després de tot el que va passar penséssim que no faríem res diferent. No només nosaltres sinó que totes les parts implicades hauríem fet moltes coses diferents.
La colla disposa des de fa poc d’un nou local a la nau dels Germans Climent, no ha estat fàcil aconseguir aquest nou espai, no? És un local ja definitiu?
L’entenem com a local social, no com a local d’assaig, perquè després de tota la inversió que s’ha fet a l’escola [Jaume 1r], on han fet les obres pensant en els nostres assajos, ara no adaptarem el nou local com a local d’assaig, perquè llavors socialment no hi podríem fer res més. És el local definitiu? Esperem que si. Si no fos així és perquè seria un local que se’ns hauria quedat petit. I que un local com aquest se’ns quedi petit, seria complicat. Seria una bona noticia que el local se’ns quedes petit. L’emplaçament és definitiu, el que no és definitiu és la situació en la que està ara. Ja el fèiem servir com a magatzem de festa major, i compartit amb Càritas, però mica en mica ens el fem nostre. Tot just ara hi comencem a fer coses, quan hem aconseguit tenir llum, aigua i lavabos i esperem que sigui un espai no només per a nosaltres sinó per a tot el barri. És una llàstima que un espai d’aquestes dimensions i en aquestes condicions no s’hagi pogut aprofitar més. El local és de l’ajuntament i el tenim cedit, però seguim en converses per poder negociar la reforma. La inversió que li fa falta nosaltres no la podem assumir.
Seria una bona noticia que el local se’ns quedes petit.
El 30 aniversari de la colla està molt a prop, ens pots anticipar alguna novetat? Veurem un 3 de 30? Veurem 30 pilars simultanis? Castells de menors de 30 anys?
Només nosaltres ho tenim complicat per a fer 30 pilars simultanis, la de castellers de menys de trenta anys és relativament fàcil –encara que m’hi quedaria fora-, encara no ho tenim decidit. El que està clar és que el 30 aniversari dels castellers de Sants, ha de transcendir a la colla i no pot quedar aïllat dins nostre, algunes coses grosses i sonades intentarem fer.
