Opinió

Joan Fuster i els lobbys

El recent escàndol on diferents polítics haurien cobrat milers o milions d’euros de Qatar per a facilitar una legislació favorable pel país del Golf Pèrsic dins la Unió Europea ens ha de fer obrir els ulls a un tema que no és puntual, sinó que és la pedra angular sobre la qual pivota la política institucional europea, però que pot ser extrapolable a altres escales.

La noticia diu que la vici presidenta de la UE i altres personalitats haurien cobrat diners per a facilitar que els ciutadans de Qatar tinguessin certs drets a la UE. En diuen suborn. Fa anys saltava l’escàndol de Volkswagen. L’automobilística havia manipulat dades per poder seguir produint vehicles dièsel contra la normativa europea i també vam saber que Monsanto havia produït Glifossat cancerigen, anomalies que la normativa no va saber detectar

Però, que ens estranya que hi hagi suborns al mon de la política? Ens estranya que a Brussel·les passi per alt la valors tòxics o cancerigens? Obrim el focus. Brussel·les és la ciutat d’Europa on es legisla per a 28 països i per tant per a 510 milions de persones. Incidir en el que legisla el Parlament Europeu és la millor manera de condicionar les directives que desprès s’aplicaran als estats. Si ja de per si la gent segueix poc la política institucional, seguir la política que fa el Parlament Europeu és força més complicat. El grau de coneixement del que allà s’hi fa allà és proporcional al nivell d’abstenció que generen les eleccions a aquesta institució.

Cal saber que a Brussel·les a part de centenars de polítics i assessors hi ha un exèrcit de persones dedicades a influir sobre aquests polítics i assessors. I quan parlem exèrcit, no exagerem. Hi ha 25.000 persones a sou de lobbys que defensen interessos privats per a condicionar la política europea. Aquest exèrcit te com a missió principal garantir els interessos dels seus amos, ja sigui legislant a favor seu, ja sigui dissuadint de legislar en contra seu. Els mecanismes son molts i variats. La més senzilla seria que les empreses dediquin recursos a escriure els informes per a que desprès els assessors es pengin les medalles sense necessitat de fer la seva feina, si cal convidaran a sopar al polític o assessor de torn per a explicar-li el seu projecte, a convidar-lo a ell i la seva família amb tot pagat a visitar la fàbrica o la central de l’empresa i conèixer el seu projecte. Però clar, vist el que hem vist, qui diu un sopar i copes o unes vacances familiars diu una maleta plena de bitllets o un futur prometedor al sector privat.

I és que les portes giratòries son el pa de cada dia en aquestes institucions. Avui m’ajudes tu i quan deixis el càrrec ja t’ajudaré jo. Així, un de cada tres ex comissaris europeus treballa actualment a sectors privats amb grans interessos al Parlament Europeu. Serveixi l’exemple de Durao Barroso actualment a Goldman Sachs.

Durao Barroso, de comissari de la UE a Goldman Sacs, portes giratòries.

I sempre hi haurà l’excepció del polític insubornable, i llavors la feina dels lobbys passa a ser una altre. Generar tones d’informes que desacreditin el projecte insubornable, generar tones d’informes que alarmin de l’atur, la misèria, la fam i les set plagues d’Egipte si s’aplica el pla insubornable. Sectors comercials, industrials, financers, farmacèutics, energètics, … son els principals compradors de voluntats a l’anomenat barri institucional de Brussel·les. Els seus pressupostos son de centenars de milions d’euros i no escatimen en recursos alhora de garantir els seus interessos.

A petita escala, és el mateix que passa a l’estat amb el llistat d’ex ministres i ex presidents que es recoloquen en empreses energètiques o financeres, els consellers que acaben a qualsevol empresa de l’IBEX, o els alcaldes que acaben dirigint institucions opaques. Res és a canvi de res.

I aquí Fuster que hi pinta? doncs ara que s’acaba l’any Fuster, pot ser bon moment per a recordar que tota política que no sigui feta per nosaltres serà feta (pels lobbys) contra nosaltres.

Davant d’això només ens queda organitzar els nostres lobbys, els nostres grups de pressió, aquells que defensin els nostres interessos, la nostra gent i ho facin sense mediació. És a dir, participar, ser protagonistes de la proposta i de la resposta, assumir la nostra responsabilitat i organitzar-nos al barri, a la ciutat, al país i coordinades amb la resta de companyes que s’organitzen arreu del món per esdevenir el grup de pressió que treballi per un futur de totes i per a totes. Contra aquells que des del privilegi legislen contra la majoria. Al barri hi ha dotzenes d’espais de participació política que estan necessitats de la nostra pressió, empenta i energia.

L’organització al barri va donar resposta a l’empresonament del Carles. Foto: La Burxa
Articles relacionats
ActualitatOpinió

Fiscalia demana 12 anys de presó a dos membres del moviment de l'habitatge per defensar un bloc alliberat

Opinió

Plantem cara a la violència masclista, denunciem el sistema capitalista i patriarcal

Opinió

Tres promocions d’HPO a l'àmbit de Can Batlló esperen llum verda de l'Ajuntament des de fa més de dos anys

Opinió

Sobre la irrupció de Clam Educatiu

Deixa un comentari